Vine i dorm!

La tornada dels setzens de final de la Copa del Rei ha confirmat que aquesta competició no té interès per a gairebé ningú. Les assistències als estadis han estat ridícules, i ni amb preus regalats ni inflant les xifres oficials s’aconsegueix dissimular el fracàs de les grades buides. Només el Santiago Bernabéu va oferir una xifra digna.
La competició tampoc no motiva els jugadors. És cert que dos equips de Primera divisió van caure eliminats per equips de la Segona B, i sense el partit únic. Un argument més a favor d’aquesta conclusió. Perquè és obvi que tant el Reial Madrid com el Vila-real són molts superiors al Reial Unión d’Irún i al Poli Ejido. D’altres primeres, com el FC Barcelona i l’Atlètic de Madrid, van superar l’eliminatòria però rendint molt per sota de les seves possibilitats. I la raó no és cap altra que la manca d’interès o la irresistible temptació de prendre’s el partit sense la tensió necessària en un calendari excessivament atapeït.
El cas del Barça és paradigmàtic. Josep Guardiola havia advertit dels riscos del relaxament la prèvia del partit contra el Benidorm. Per això va convocar la primera plantilla i no va recórrer a cap jugador del filial. I va disposar un onze força titular, en una decisió arriscada i discutible; amb Pedro i sense Messi, el FC Barcelona també ha de ser capaç d’eliminar el Benidorm jugant la tornada a casa i amb un 1 a 0 a favor.
Tanmateix, i malgrat els advertiments i les precaucions adoptades per Guardiola, la imatge va ser molt semblant a la de fa una setmana contra el Basilea, que va acabar amb un empat lamentable i inoportú. Ahir, el Benidorm no va forçar la pròrroga de miracle. Hi va haver la mateixa falta de tensió dels blaugranes i el mateix ensopiment general, tan sols remogut durant uns quants minuts de la segona part.
La Copa del Rei no motiva ni als aficionats ni als jugadors. És una competició que fa més nosa que servei en el calendari i que és impròpia d’un futbol tan professionalitzat. El format de partit únic al camp de l’equip de menor categoria tenia interès, almenys, per a l’afició local.