El partit més important

No sé si el partit d’avui contra l’Sporting de Portugal és el més important dels que ha disputat el FC Barcelona en el que duem de temporada. Perquè tots ho són d’importants. El que és segur és que avui els blaugranes no poden badar. I que haurien de sortir de Lisboa amb una victòria que els asseguri el primer lloc del seu grup. Ser primers els permetrà, primer, rebre el Xakhtar amb tota la feina feta i, segon, jugar a casa la tornada de l'eliminatòria de vuitens de final de la Lliga de campions.
Fins ahir, les declaracions de Josep Guardiola havien estat clares. Vull dir que, o bé s'havia fet entendre o bé s'havia entès perfectament què volia transmetre quan, per exemple, advertia de símptomes no adequats a la plantilla i convocava tots els jugadors disponibles del primer equip, sense agafar-ne a cap del Barça Atlètic, per a rebre el Benidorm.
A la roda de premsa prèvia al partit contra l'Sporting, en canvi, el tècnic blaugrana va optar per a donar un missatge difícil de comprendre. Va dir Guardiola que el resultat d'avui no és tan vital com es diu perquè quedar primer o segon de grup és indiferent i que el partit més important que ha jugat fins avui el Barça és el del Wisla de Cracòvia, a la prèvia de començaments d'agost.
Fa tot l'efecte que amb aquestes declaracions, Josep Guardiola s'ha interpretat a si mateix.
Vull dir que, agafades literalment no tenen gaire sentit i, a l'hora de descodificar-les, el camí pel qual s'ha de tirar no apareix gaire clar. No sé si rebaixar la transcendència del resultat és la millor recepta per a afrontar el partit amb la tensió necessària.
Contra el Wisla, Guardiola va poder prescindir de Messi i el factor camp era indiferent. Passar l'eliminatòria era transcendent, però la poca entitat dels polonesos permetia no tenir tots els factors a favor. Si el futur rival als vuitens ha de ser el Manchester, trobo millor afrontar-lo amb l'argentí i tenint el partit de tornada a casa.
A voltes les persones ens creem un personatge i fem per assemblar-nos-hi constantment, fins i tot quan no cal, potser per a no decebre'ns.