Serrallonga (2): guerra entre germans

De tots els diàlegs que hi ha a la sèrie de TV3, em quedo ara amb el que tenen Serrallonga i el capità Pere Antic just abans de l'execució. Serrallonga li agraeix el tracte que ha tingut les darreres hores amb la seva família. Antic li diu que ho ha fet perquè ell podia haver estat en el seu lloc. Antic era el cap de la quadrilla en què s'integrà Serrallonga. Quan el feren fora, obtingué el perdó reial allistant-se en els terços de Flandes. Va ser una sortida per a força bandolers; Rocaguinarda, per exemple, un altre dels llegendaris. Serrallonga li respon rotund: “jo en canvi no hauria estat en el teu”.
De fet, amb les guerres espanyoles i l'opressió castellana, Catalunya ja en tenia prou i massa com perquè a sobre els catalans ens emboliquéssim en guerres civils. Des de la gran guerra catalana del segle XV, es pot dir que hem trobat mil i una raons per a barallar-nos. Josep Benet, a les seves memòries, parla d'una guerra civil catalana dins de la guerra civil espanyola. Si bé no s’ha concloure que aquesta subguerra provoqués la desfeta de la nació catalana, segur que no va contribuir a evitar-la.
A l'època de Serrallonga, les guerres privades entre els nobles catalans, el secular enfrontament entre nyerros i cadells, també va contribuir a afeblir el poder local. És un aspecte que surt reflectit a la sèrie. Com el capità Antic, els virreis de l'època apel•laven als privilegis estamentals i les constitucions per a justificar els seus fracassos contra el bandolerisme. I com Antic, amb l’excusa de l’ordre públic que els catalans no sabien mantenir, van saltar-se l'ordenament jurídic català i van recórrer a represàlies duríssimes contra els fautors dels bandolers, enderrocant-ne les cases i els castells. El duc d'Albuquerque (1616-19) hi va excel•lir. És clar que hi havia un fenomen global que anava en aquesta direcció: el de l'absolutisme per imposar-se als poders feudals.
Malgrat els segles transcorreguts, sembla que els catalans ens entestem a cometre sempre l'error que tant de mal ens ha fet i tant ens afebleix.