La prudència aconsellava afrontar el partit davant del Sevilla al Sánchez Pizjuán, el primer contra els quatre rivals pel títol de la Lliga espanyola, amb respecte. Fins llavors, el FC Barcelona havia donat motius suficients per a no ser gens pessimistes. És clar, el dubte sobre quin seria el rendiment de l’equip davant dels rivals més forts del campionat, un dubte raonable atès que encara no s’havia enfrontat a cap d’ells, obligava a frenar l’optimisme, tenyit d’eufòria tot sovint, a què duia la qualitat del joc ofert i els resultats espectaculars obtinguts.
No deixar-se dur per l’optimisme no vol dir caure en el pessimisme. Equival a situar-se en un estadi intermedi; d’esperar amb tranquil•litat i respecte el curs dels esdeveniments. En l’esport, la prudència mai és sobrera. Ara bé: el 0 a 3 de dissabte davant del Sevilla, la solvència amb què els blaugranes van vèncer els andalusos, sobretot, dóna peu a mirar ja amb una mica d’optimisme el futur de la temporada.
Fins ara, la classificació de la Lliga espanyola no reflectia la diferència que s’apreciava en el joc i la seguretat amb què el FC Barcelona obtenia les seves victòries. I era un motiu de preocupació relativa; més d’hora que tard, aquella diferència, s’havia de traduir en punts. Avui, haver deixat el Sevilla a 8 punts de distància i tenir el Reial Madrid a 6, ja s’acosta més a la realitat.
Hi havia també el dubte de quin seria el rendiment del Barça davant dels principals rivals pel títol. N’hi queden encara tres, però el dubte s’ha esvaït al Sánchez Pizjuán. Per a resoldre l’altre incògnita que plantejava fa unes setmanes, de si aconseguiria mantenir el ritme durant tota la temporada i seria capaç d’arribar als mesos de febrer, març, abril i maig, en el moment decisiu, en el mateix estat de forma, haurem d’esperar. No obstant, la gestió que està fent Josep Guardiola de la plantilla, amb una dosificació intel•ligent de tots els seus jugadors, fa pensar que hi arribarà bé.
Avui, el FC Barcelona és un equip de solvència contrastada i incontestable.
diumenge, 30 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M'ho pots repetir que no ho he entès?
...Gràcies.
no estic d´acord.
habia uns minuts que yo patia molt.
tuvimos sort amb el penalti no pitado. per mi era un penalti. i altra cosa cantaria si seria un 1-1 just abans de mitga part (si no em recordo mal). pero pot ser es la sort dels campeons. despres de escoltar histories de hobgoblins ja em crec que el mon spiritual influeix. je je. i crec que si aquest any esta a costat nostre.
Publica un comentari a l'entrada