Una preocupació i dos dubtes

Dubtar no té res de dolent, al contrari. Si el dubte s'empra bé serveix per a avançar amb pas ferm en el coneixement de les coses. És un fet que ara el FC Barcelona juga bé i goleja: existeix, doncs.
Les prestacions de l'equip de Josep Guardiola són extraordinàries i, fins a cert punt, insòlites. Els seus registres són excepcionals. El seu joc enamora l'espectador a l'hora que aclapara els rivals. Els barcelonistes i els seus contraris els dediquen elogis sincers i merescuts.
El seu joc i els seus registres són incomparables amb els de la resta de clubs. I, no obstant, respecte dels equips que, presumiblement li han de disputar el títol de la Lliga espanyola, només els ha agafat un punt al segon, dos al tercer i quart, i cinc al cinquè. Un no res. Aquesta és la preocupació que hi pot haver en aquests moments. Les diferències que s'aprecien en el joc i que es plasmen nítides en els marcadors no estan reflectides en la distància que hi ha a la classificació.
Els dos dubtes que es poden plantejar avui són de naturalesa ben distinta. El primer fa referència a la fiabilitat de l'equip a mig termini. És a dir, com respondrà davant del Sevilla, Reial Madrid, València i Vila-real. Ho sabrem aviat. Tot just falten dues jornades. Dubtar només vol dir no donar cap resultat per fet.
El segon dubte és psicològic. Tard o d'hora la marxa de l'equip es torçarà. Tant de bo que no succeís, és clar. No obstant, seria encara més excepcional que no pas la trajectòria de fins ara. Un campionat de lliga és una competició de llarga distància. Es passen moments de tota mena. Llavors, la fortalesa mental és vital. Serà el moment de serrar les dents, patir i tornar-se a aixecar. El dubte no es refereix només al capteniment que poden tenir l'equip i els tècnics. Sobretot, s'adreça més a la reacció que pot provocar en l'afició, els directius i la premsa una qualsevol entrebancada.
Hi ha una preocupació i dos dubtes, doncs. Ara bé, vistes les prestacions de l'equip de Josep Guardiola, només hauria de ser un discurs, un mètode per a confirmar-ne l'existència.