Quanta gent anirà a veure el Valladolid?

L'assistència al Camp Nou s'ha convertit en un maldecap. La mitjana d'espectadors en el que portem de temporada no arriba a les 60.000 persones. És una xifra considerable per a un esdeveniment esportiu, però és una mitjana sensiblement inferior a la de la temporada passada, de més de 67.000, i hi ha preocupació. Quanta gent anirà avui a veure l'equip contra el Valladolid és una incògnita.
El president Joan Laporta ha assenyalat tres motius per a explicar aquest descens: el primer, la crisi econòmica general que fa que tothom ens hi mirem més a l'hora de gastar diners; el segon, l'horari dels partits; i, el tercer, les dificultats per a aparcar després que l'Ajuntament hagi impedit que es pugui aparcar malament.
Aquests tres motius són els que més o menys tothom està donant com a bons. Se n'hi afegeixen dos més: un, el de la televisió atès que els partits del FC Barcelona han passat a oferir-se gairebé tots en obert; i dos, el desencantament dels socis i aficionats envers el president i la Junta directiva, que si fa uns mesos es va expressar en mocadorades i a la moció de censura i a l'assemblea, avui s'expressa amb la buidor de les graderies.
Molt probablement, al darrera de la caiguda d'espectadors hi pot haver alguna o totes aquestes raons, i encara d'altres. No obstant, aquest és un fenomen que s'està repetint any rere any. El descens d'espectadors és una constant les darreres temporades. Els 67.000 de mitjana de l'any anterior ja van ser un registre inferior al de la 2006 - 2007, de gairebé 75.000. Per tant, de tots aquests cinc arguments exposats, només els dos darrers s'aguantarien, especialment el de la retransmissió dels partits.
De tota manera, trobo que uns i altres ens hauríem de deixar d'especulacions. El més normal seria fer un estudi seriós per a conèixer els motius reals de la baixada d'assistència. El club és qui té més instruments. Ha anunciat mesures per a incentivar l'assistència. Per a que siguin efectives hauria de saber en què han d'incidir. La veritat no hauria de fer por a ningú i serviria per opinar amb coneixement de causa.