Consumir o estalviar?

Aquest matí he anat al Bar Turisme, més d’hora del que és habitual. Hi havia quedat amb el Carles Frauca, el president de la Penya Barcelonista de Calaf. Dissabte la Penya celebra el seu 26è aniversari i m’han convidat a fer una tertúlia amb d’altres periodistes. Hi he anat força abans. M’he trobat el Gustau Martí, a qui feia dies que no veia.

- Bon dia senyor Martí!
- Bon dia senyor Badia!
- No esperava trobar-lo a aquesta hora, i fent un cafè amb llet. Ja me l’havia imaginat sempre amb un vermut i un platet curull d’olives.
- Oh!, ja veurà, ara fa molt fred, oi?, i a l’hivern canvio els costums. M’estovo més tard, i en comptes d’anar a l’hort a primera hora, vinc a esmorzar i llegir el diari i a fer-la petar, oi?, i després me n’hi vaig, abans de dinar. Tot i que ara, amb aquest fred que s’ha girat de sobte, ben poca cosa podem fer, oi?, deixar que la terra vagi fent tota sola, i anar mirant el cel.
- Bé, em deixa més tranquil. M’havia arribat a pensar que no s’hagués posat malalt. Com que hi ha hagut el grip... a casa l’hem agafat tots! Me n’alegro que estigui bé.
- Sí, bé. Escolti, avui parlàvem de la crisi econòmica, oi?, i s’han establert dos bàndols, els qui deien que hem de consumir per a no fer-la més grossa encara oi?, i els qui diuen que s’ha d’estalviar perquè els temps que vénen encara seran pitjors i no podem fer el ruc, oi? Què en pensa vostè: consumir o estalviar?
- Bufa! La veritat és que m’agafa sense haver-m’ho plantejat. Sé que els governs aconsellen que consumim, que van posant diners al sistema perquè la gent agafi confiança, que demanen als bancs que donin crèdits de manera normal, però també veig que no se’n surten; que l’estalvi puja i no ho fa pas perquè la gent n’estigui convençuda sinó perquè com que no veu gens clar el futur ha decidit no gastar, que no és ben bé el mateix que estalviar. Els comerços estan molt espantats i han començat a fer rebaixes encara que no en sigui l’època perquè es veuen a venir una patacada aquest Nadal. A casa també ens hi mirem més, és veritat. Però, i vostè, en quin bàndol se situava?
- Ui, jo. Sap què en penso, que tant per a gastar com per a estalviar fan falta calés, oi?

M’he posat a riure i hem canviat de tema. Hem parlat del Barça i del partit contra l’Sporting de Lisboa, o de Portugal que es veu que és com es diu de veritat. S’estava bé al Turisme avui. Fa molt fred al carrer, i encara bo que no hi ha la boira de la setmana passada. El Carles ha arribat puntual.