Les incògnites Obama

Barack Obama ha guanyat les eleccions a la presidència dels Estats Units. La seva victòria ha estat acollida amb un entusiasme general a dins i a fora del país. Prendrà possessió el 20 de gener. Llavors, previsiblement, l'eufòria que ara s'ha desfermat s'haurà apaivagat força. A partir d'aquell dia s'hauran de començar a resoldre les incògnites que l'elecció d'Obama ha generat.
La primera d'aquestes incògnites és molt òbvia: fins a quin punt serà capaç de satisfer totes les expectatives que ha aixecat arreu. La pregunta és evident, però la resposta és una mena de quadratura del cercle atès que són moltes, ambicioses i variades les promeses que ha fet. Ha estat prou generós: “canviaré Amèrica i el món”, ha dit.
Certament, com li ha passat a tots els presidents els Estats Units d'ençà de la Gran Guerra, Amèrica i el món són els seus dos fronts. El més urgent és l'intern. És tan greu el col·lapse de l'economia nord-americana, que no es pot descartar que Obama s'hi posi de seguida sense esperar a la presa de possessió. És un risc no necessari, perquè s'hi hauria de ficar sense tenir la seva administració. L'any 1932, Franklin D. Roosevelt, en una situació econòmica semblant després del crac del 29, es va esperar els mesos preceptius per a llançar el seu New Deal.
El front exterior és ampli, però el focus principal el té a l'Iraq. Per a no decebre l'expectativa creada, hauria de retirar-ne les tropes i entaular-se amb l'Iran. El problema de la política internacional és que és un edifici que s'aguanta per la quietud, perquè s'ha anat aixecant amb els anys i a partir d'un equilibri complicadíssim i precari. Moure una peça i voler que no s'ensorri alguna ala és força pretensiós. Segur que Israel alguna cosa hi diu, per exemple.
D'altres expectatives no són tan fàcils de concretar. La victòria d'Obama hauria de ser el punt final de la lluita iniciada per Martin Luther King. I també la fi de l'era conservadora encetada per Ronald Reagan o, tal vegada, per Richard Nixon. Són conclusions generades per l'entusiasme que els fets encara no han sancionat.