Periodisme en temps de crisi

Estic aclaparat. I, és clar, confós. Molt confós. Posem que tenim plantejades tres crisis: la del periodisme, la dels mitjans de comunicació i la crisi econòmica general.
De la crisi del periodisme en vaig parlar fa poc. Vam veure que ja se'n preocupava Josep Maria de Segarra als 50. Així doncs, podem concloure que la crisi és essencial en el periodisme; vull dir que, com en tots els oficis, hi ha bons i mals professionals però que el periodisme, la necessitat d'estar informats, es manté intacta. Els qui ens hi dediquem hem d'adaptar-nos als canvis que qüestionen la forma d'accedir a la informació i el tipus d'informació que se'ns reclama. Les altres dues crisis van estretament lligades. Els mitjans perden lectors i anunciants. La crisi s'accentuarà encara més i l'any que ve serà molt dur. Ningú sap quin paisatge en sortirà tenint en compte l'auge de la premsa digital.
Si en començar deia que estava aclaparat i confós és perquè la cobertura que fan els mitjans del país de les eleccions als Estats Units poc o res té a veure amb cap de les tres crisis de què parlàvem. El desplegament és espectacular. Els menys pobres hi han enviat els seus periodistes estrella amb una escorta luxosa; les ràdios i les televisions ho han fet desafiant totes les lleis de la naturalesa humana i del ja famós jet lag, que també podem qualificar de desfasament horari. En anglès o en català, els estralls són els mateixos, tot sigui dit.
Dues reflexions. La primera: els costos d'una exhibició d'aquesta mena no els sabrem mai, però segur que el retorn que en trauran no cobrirà les despeses realitzades. I, la segona: quan la informació és excessiva provoca soroll i enmig del soroll és impossible entendre res.
Per tant, la conclusió és que tot aquest desplegament no es justifica ni econòmicament ni informativament. Trobo que a l'era d'Internet i la televisió per satèl·lit, un mitjà català s'ha de plantejar les eleccions als Estats Units d'una altra manera. La informació que aboquen és indigerible. Amb una crònica i un parell d'anàlisis, n'hi ha ben bé prou. Ep!, si estan ben fets.