Pecat de supèrbia

La badada del Barça anit davant del Basilea és lamentable i inoportuna. Es va produir perquè tothom havia anat a l'estadi a veure la dotzena victòria consecutiva i l'enèsima golejada d'un equip que enamora. Començant per la premsa, és clar. I acabant pel tècnic i els jugadors. L’empat ha revifat l'Sporting. Els portuguesos van fer la feina i ara es jugaran el liderat del grup a casa seva. El Barça havia d’haver enllestit anit la Lliga de Campions per a concentrar-se en la Lliga espanyola. La lesió d’Iniesta és un argument més en aquest sentit, perquè són fets amb què s’ha de comptar. N’hi haurà més, segur.
Amb tot, hi ha un risc: considerar que l'onze que va disposar Guardiola està format per jugadors no titulars, amb només tres o quatre excepcions. O, que el Barça tindrà problemes davant d'equips que vinguin a tancar-se a pany i forrellat. Em semblen dues conclusions precipitades i equivocades. La primera perquè tots els jugadors que van ser titulars anit ho havien estat ja en d'altres ocasions i ho havien fet bé. Si una virtut s'havia destacat en les onze victòries anteriors era l'amplitud de la plantilla i que no hi havia dependències de cap jugador. És cert que l'entrada de Messi i Xavi va revifar el partit. Però altres cops no han jugat i l'equip no ho ha notat. A més, després de l'1 a 0, el partit va tornar a l'ensopiment d'abans fins que el Basilea va fer l'1 a 1. La segona conclusió seria més discutible.
Va passar que contra el Basilea el Barça va jugar un mal partit perquè se'l van prendre amb l'interès just. L’havien donat per guanyat abans d’hora i no hi va haver la intensitat necessària per afrontar un partit d'aquest nivell. La pressió i la velocitat van aparèixer en comptades ocasions; en totes, el Basilea va ensenyar les vergonyes. Potser no se'ls ho ha de retreure en excés. El desgast de dissabte al fangar de la Rosaleda, els suïssos són molt fluixos, l’anada a l'enterrament del pare de l'entrenador de porters -un gest lloable però inoportú-, etc. Però es va cometre un pecat de supèrbia que hauria de servir de lliçó. A tothom.