diumenge, 2 de novembre del 2008

Fórmula apassionant

No es pot demanar gaire més: que el campionat del món de Fórmula 1 es decideixi a l'últim revolt de l'última cursa! És el que ha succeït a Interlagos, al Gran Premi del Brasil. No hi ha hagut la resolució que hauríem volgut molts (o almenys jo), però ha estat un final de campionat fantàstic. Amb marge per a la polèmica: s'haurà deixat passar Timo Glock?
Deia fa un parell de dies que calia pluja perquè hi hagués emoció. I n'hi va haver, la justa i oportuna. Minuts abans de començar, un ruixat considerable per a crear confusió i incertesa a tothom. I després, a les voltes finals, la justa per a mullar la pista i provocar canvis d'estratègia a corre cuita.
Durant tota la cursa, Felipe Massa ha anat primer, que és el que havia de fer per a recuperar els 7 punts que li treia Lewis Hamilton al mundial de pilots. L'anglès en tenia prou en quedar cinquè i s'ha passat tres quartes parts de la carrera entre el quart i el cinquè. A 15 voltes del final era clar que si no es posava a ploure a bots i a barrals, tot estava decidit. No hi ha hagut tempesta, però ha plogut prou com per provocar un bon ensurt a can McLaren. Dels del davant, tots han canviat els neumàtics. Tornats a la pista, sorpresa: l'alemany Timo Glock, que no havia canviat neumàtics, era quart i Hamilton cinquè, però molt amenaçat per Sebastien Vettel, un Toro Rosso amb motor Ferrari. A tres voltes del final, Vettel passa Hamilton i el títol és per a Massa. La incògnita era saber si Glock aguantaria el ritme amb els neumàtics de sec. La resposta era sí, però fins al darrer revolt en què Hamilton el passa, acaba cinquè i es converteix en el campió més jove de la història en el seu segon any a la Fórmula 1.
Interlagos ha deixat dues imatges més i una certesa. La imatge cruel: les abraçades a Ferrari, no per al setzè títol de constructors (vuitè en els darrers deu anys), sinó perquè no s'havien adonat de l'última maniobra. I una imatge premonitòria: al podi, Fernando Alonso entre Felipe Massa i Kimi Raikkonen. La certesa: que per a guanyar a Hamilton, Ferrari necessita Alonso i Alonso a Ferrari.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan Massa creua la línia de meta, mira a la grada, sent que el públic embogeix, i sense plantejar-se res més es pensa que és campió. És comprensible: Va a 300 km/h, porta dues hores allà donant voltes, està esgotat...

Però la gent del box, que ho estan mirant per la tele, i que a més de la transmissió televisiva tenen pantalles amb els temps... Com poden ser tan burros de no esperar que arribin els quatre que vénen darrera de Massa?

El fet que Massa creués la línia de meta era totalment irrellevant. L'important era que la creuessin els quatre que portava darrera.

Per què es posen a celebrar-ho precisament després que passi Massa però abans que passin els altres quatre que porta darrera?

És una qüestió de lògica. No calia ni que sabessin que Glock portava pneumàtics de sec i que hi havia moltes possibilitats que fos avançat per Hamilton. Aquest és un detall que allà al circuit no teníen per què saber... Però és que tampoc els calia.

Fent servir la lògica més elemental, és igual d'absurd celebrar el títol en el moment en què l'han celebrat, com fer-ho una volta abans... És exactament igual d'absurd.

Anònim ha dit...

Pels ferraristes com jo és un autèntic desastre el desenllaç final de la cursa.
Espero que Ferrari trobi un pilot capaç de guanyar campionats, però, Jordi, espero i desitjo que no sigui l'Alonso com comentes. Proposo a Vettel que ha demostrat sobradament la seva capacitat. Per a mi si Ferrari fitxa a Alonso és com si el Barça fitxa a Guti.
És que hi ha coses que no poden ser.
Salut.

General Fórceps ha dit...

Jo també estic decebut pero va ser un final llegendari.
Glock se la va jugar i no va poder ser, pero la tactica era aquesta.

La temporada de Raikkonen, IMPROPIA d'un campió. Ferrari no es pot permetre un tio tan irregular al cotxe A.

I Hamilton, criticat per impulsiu, va fer gala d'una sang freda impressionant. Algú al box de McL tenía calculat que Glock entraría fumut i li va dir a HAM que pilotés amb calma?

Mai ho sabrem.