En l'eliminació del Madrid

L'article d'avui havia d'anar d'en Serrallonga, de la minisèrie que TV3 va emetre dijous i divendres de la setmana passada. He estat preparant tres articles -no m'hi poso per poc!-, el primer dels quals havia de sortir avui. Però, és clar, l'actualitat mana i la derrota del Reial Madrid a la Copa del Rei davant del Reial Unión d'Irun, un equip de la Segona B, m'obliga a canviar els plans. Queden pendents les reflexions a què m'ha mogut l'emissió de Serrallonga, doncs.
A l'esport, tots els resultats són possibles. Per tant, que un equip com la Reial d'Irun elimini el Reial Madrid, entra dins del que pot succeir. No obstant, la diferència de qualitat entre els dos equips és tan gran que el resultat d'ahir, el del global de l'eliminatòria (6 a 6) de fet, es converteix en massa sorprenent i no s'explica només per les lleis de l'esport que fan que un qualsevol resultat sigui possible. Perquè aquesta afirmació és certa sí, però fins a cert punt. I és que les paraules del tècnic Bernd Schuster al final del partit dient que “és lògic que es dubti de la meva feina”, són una invitació a la Junta directiva a que el destitueixi i a l'hora revelen la seva impotència per a controlar el vestidor.
Al Reial Madrid hi ha mar de fons i no calia aquest resultat per a adonar-se'n. Anit, a la tertúlia dels millors anys de la nostra vida, del Bernat Soler, Jordi Puntí deia que avui les crisis duren molt poc i que s'alternen entre Barcelona i Madrid indefectiblement. És cert. Deu ser aquesta febre consumista que afecta fins i tot les crisis. No obstant, em fa tot l'efecte que també hi ha un problema d'imprecisió en el llenguatge, és a dir, que anomenem crisi a resultats que només són o bé una ensopegada o bé una mala ratxa o un qualsevol altre problema d'una índole totalment distinta. No dic que sigui aquest el cas. Dic que els periodistes estem obligats a saber escriure i això vol dir usar les paraules adequades, els adjectius precisos i els adverbis oportuns.
És clar, l'eliminació del Reial Madrid augmentarà l'eufòria culer. És lògic i és inevitable.