dimecres, 27 de maig del 2009
Ja falta menys
De les sis finals de la Copa d’Europa / Lliga de Campions que haurà disputat el FC Barcelona, n’hauré viscudes, d’una manera o d’una altra, cinc. A Sevilla i a París hi vaig ser i les de Wembley i Atenes, com la d’avui a Roma, les vaig veure per televisió. Res a veure cap de les cinc, perquè la d’avui la veuré sol i, quan acabi, sortiré corrents cap a Catalunya Ràdio. A Sevilla, més que a disputar una final, vam anar a recollir la Copa d’Europa que crèiem que ens mereixíem, perquè érem millors que l’Steaua de Bucarest i perquè ens la devien de Berna. Si s’observa bé, en aquesta frase hi ha dues afirmacions d’una contundència extraordinària. I absolutament fora de lloc. La primera, dir que érem millors que l’Steaua de Bucarest. L’any següent, ells van repetir final, de manera que, i al marge del resultat de 4 a 0 contra el Milan, tan dolents no deurien ser. I, la segona, afirmar que ens la devien des del 1961, en aquella final que la mala sort, els pals quadrats i el sol enlluernador ens va privar de la victòria; també aquell Barça deia que era millor que el Benfica, i ho semblava abans de començar; però no ho va ser. Ho subratllo perquè en aquestes hores prèvies al partit, aquests dos arguments els he sentits força vegades. Hem de guanyar perquè som millors que el Manchester United –Josep Guardiola, a la roda de premsa, no ho ha dit, al contrari, ha afirmat que els anglesos són el millor equip del món– i ens la mereixem pel joc que hem fet durant tota la temporada. Parlar és gratis, ja se sap, tot i que a vegades els fets passen la factura hores després. S’és millor en un partit, i després de demostrar-ho guanyant i no pas abans. I, si un equip mereix o no la copa, només se sap després del matx. Ara: aquesta vegada em sembla que el barcelonisme, en general, i especialment els jugadors i els tècnics, que és el que de fet compta, encaren la final d’una manera molt positiva; hi ha confiança en les capacitats i qualitats pròpies i respecte pel rival, però gens de por. Sempre m’ha semblat una combinació guanyadora.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
4 comentaris:
El millor de tot és el respecte i la prudència.
Roma és una ciutat increïble, on es poden fer realitat els somnis de molts afeccionats i les esperances d'aquest professionals de l'esport-tant sols per la Ciutat ja és un privilegi per tots els qui hi són i hi aniran arriban avui-.
Però la sobre-informació i l'empatx de notícies difoses-programes especials de TV i ràdio, reportatges i altres connexions, que s'hi fan des de ja fa dies, sobre-dimensiona una mica tot plegat-ja que cal tenir en compte que no deixa de ser una disciplina esportiva, molt i molt ben pagada, això sí, que en el nostre cas arrossega passions-com la mateixa Ciutat Eterna /jo que hi he estat ho confesso-.
A veure si tenim sort, i els nostres "gladiadors" surten victoriosos: Veni, Vini e Vinci!
A mi, em fa por tanta euforia. Ara al mati quan pujava a treballar, el Baste deia que guanyes el millor, que si es aixi, la copa ja era nostra, ai,ai,ai. A Jordi, lo de veura el partit sol es perque vols, ja saps on tens un seient i esta mes aprop de la radio que la tele de casa teva. per fi ja tinc el maniqui.je.je.je.
@ Caste
ja ho sé, però mentre miro el partit ja vaig escrivint el bloc, perquè tots els que ho desitjeu tingueu la meva impressió així que acabi. Si no hagués hagut d'anar a la ràdio, vindria a la penya i escriuria després.
Fes foto del maniquí, me l'envies i la penjo al bloc!
@ raima09
Sí, el desplegament sembla excessiu. Entenc que els departaments d'esports facin seguiments especials i que es modifiquin programacions, però més enllà... és discutible. En fi, diuen que és el peix que es mossega la cua, però jo no ho tinc tan clar.
Publica un comentari a l'entrada