Elogi d’Armstrong

El Giro d’Itàlia ja fa una setmana que va. Està sent força entretingut. Ja hi ha hagut de tot. Una contrarellotge per equips el primer dia, sempre agraïda de veure i amb sorpresa, perquè va guanyar-la el primer equip que va sortir, un fet potser no inèdit però sí inhabitual. Un parell o tres d’arribades a l’esprint, una escapada d’un corredor en solitari reeixida i una altra de cinc corredors. De tota manera, sigui perquè el Giro està pagant alguns pecats de fa anys o sigui perquè el dopatge ha fet un mal terrible al ciclisme en el seu conjunt, és clar que aquesta gran volta està passant molt desapercebuda. Ara: encara bo que la presència de Lance Armstrong genera un cert interès, ni que sigui per a esbrinar si és el d’abans o no. I, pel que s’ha vist fins ara, i com era de preveure, Armstrong és lluny de la forma i el domini que exercia i que el van dur a guanyar set Tours consecutius. A Armstrong el segueixen gairebé a diari les càmeres de televisió. Especialment destacable va ser el fet dimecres, em penso, en la segona etapa muntanyenca però la primera d’una dificultat ja notable. L’equip d’Ivan Basso va posar un ritme fort i Armstrong va començar a patir i cedir terreny. Les càmeres el van anar enfocant constantment, com si fos el favorit que s’enfonsa. La seva cara mostrava un sofriment que mai havíem vist. I cada dia és més o menys el mateix i em puc imaginar que serà així les dues setmanes que resten. Armstrong va dir el dia en què va anunciar el seu retorn que ho feia per a promocionar la lluita contra el càncer i que no renunciava a intentar guanyar el vuitè Tour. Després, ho ha anat deixant en el primer dels propòsits. És lògic. Té 37 anys, en fa 3 que es va retirar i fa dos mesos es va trencar la clavícula. I, amb tot, em sembla un retorn positiu. No sé si desfer la seva aurèola de ciclista invencible servirà poc o molt a la seva fundació contra el càncer, però, de moment, la capacitat de sofriment que demostra damunt de la bicicleta, d’entomar que ja no pot ser davant de tot, ens recorda els valors essencials del ciclisme i l’esport.