En fem un gra massa?

L’excepcional temporada que està fent el FC Barcelona, els dos títols aconseguits ja, el joc meravellós i les golejades, especialment el 2 a 6 al Santiago Bernabéu, ha fet que hi hagi una explosió continuada de mostres d’eufòria i entusiasme. La mateixa continuïtat que ha demostrat el Barça de Guardiola s’observa ara en l’expressió continua del barcelonisme dels seus aficionats. Tot plegat té unes derivades que val la pena plantejar-se. No em refereixo només als actes vandàlics que es produeixen al final de cada celebració als voltants de Canaletes i que ha obligat a l’Ajuntament a pensar en d’altres ubicacions i solucions. Vull dir que hi ha una pèrdua d’oremus col·lectiu. A títol individual, cadascú deu tenir els seus exemples particulars. A mi m’han explicat d’un cas, d’un pare de família de Madrid i del Madrid de tota la vida i tradició familiar, és a dir, sense cap pressió social evident, a qui el seu fill li ha dit que, a partir d’ara, serà del Barça. Suposo que ja farà per a corregir-ho i m’imagino que se n’acabarà sortint. L’any passat succeïa a la inversa. Aquest cas és absolutament innocu i, és clar, vist des del barcelonisme, genera simpatia i un punt d’orgull també. Ara, hi ha d’altres fets que tenen més transcendència. Per exemple, que l’escola THAU hagi hagut d’enviar una circular als pares recomanant que els alumnes no assisteixin a l’escola guarnits amb les samarretes dels seus equips, bàsicament del Barça aquests dies. La raó dels rectors de la THAU és clara i fàcil d’entendre. Al capdavall, educar sempre ha volgut dir posar límits. A l’escola s’hi va a estudiar i tota aquesta exhibició de símbols i eufòries acaba provocant distraccions que cal evitar. Perquè té moltes derivades possibles: discussions i enfrontaments entre els nens que no són del mateix club, discriminacions entre els qui no es poden pagar la samarreta de cada any, etc. El cas de la jugadora de l’Espanyol expedientada per haver mostrat, al Facebook em penso, el seu barcelonisme, és diferent però s’afegeix al batibull d’eufòria que hi ha. Potser n’estem fent un gra massa?