Terreny relliscós

El FC Barcelona ha fet una temporada excepcional. Ara: hi ha dues reaccions que no acabo de comprendre. Vull dir, que em sembla que no són ni correctes ni oportunes, perquè de comprendre-les és clar que les comprenc, i massa. La primera és aquesta mania que tenim de concloure que un partit, una temporada, un president, un entrenador, un gol, etc., determinats és el millor de la història. Sobre el fet de comparar esdeveniments, situacions, o una qualsevol altre circumstància, ja en vaig parlar en l’article Barcelonisme comparat. Jo, en sóc partidari. Em sembla un exercici intel·ligent, que serveix per a comprendre la història i situar cadascú, cada fet i època en el seu lloc. Però entenc que és una pràctica molt complicada que s’ha d’abordar sense idees preconcebudes. I és bàsic no pretendre decidir què o qui és millor. Perquè quan es pretén això es cau en l’absurd i es fa el ridícul, encara que en el món de l’esport i el futbol ningú s’hi fixi ni gaire ni gens. Quan es fan aquestes comparacions, s’han de tenir presents un munt de factors que hi intervenen. Per exemple, fa uns quants anys, el FC Barcelona no hauria guanyat aquesta Lliga de campions, senzillament, perquè la Copa d’Europa només la disputaven els campions de les respectives Lligues. O, quan el Barça de les Cinc Copes triomfava, encadenant tres Copes d’Espanya i dues Lligues consecutives, també s’imposava a la Copa Llatina, una mena de precedent de la Copa d’Europa. És comparable? Sí i no. Sí, en el sentit que aquell Barça dominava el futbol espanyol i europeu i que meravellava com el d’ara; no si es pretén dir que era millor o pitjor. A vegades s’arriba a l’absurd de dir que Messi és millor que Kubala perquè ara l’hongarès no tindria lloc en aquest equip. Ja ho sabem. El futbol ha progressat i els jugadors d’avui tenen més qualitat tècnica i estan físicament i tàcticament més ben preparats. Però el que Kubala ha significat pel barcelonisme, de moment Messi ni s’hi acosta. Jo el que vull dir és que comparar no ha de voler dir confrontar. En la comparació ens expliquem i ens enriquim, en la confrontació ens barallem i ens dividim.