La Lliga ja es pot celebrar

Ja està! El FC Barcelona ja és el campió de la Lliga espanyola. El Reial Madrid no ha pogut guanyar al camp del Vila-real, hi ha perdut per 3 a 2, i el Barça ja és matemàticament campió. El títol certifica el cinquè doblet de la història del club, amb la Copa del Rei guanyada dimecres. Que només n’hagi aconseguit cinc, i que només l’Athletic Club en tingui tants –el Madrid només en té quatre– parla de la dificultat i, per tant, del mèrit que té haver-lo aconseguit i que Josep Guardiola l’hagi assolit en el seu primer any a la banqueta de l’equip. Dos títols guanyats en quatre dies, la dinovena Lliga i la vint-i-cinquena Copa, però merescuts durant tota una temporada impecable.
I amb el doblet al sac, ara toca anar a per al tercer títol, la Lliga de Campions que disputarà el dia 27 d’aquest mes al contra el Manchester United. Curiosament, els anglesos també han enllestit aquesta tarda de dissabte la seva Lliga, la tercera consecutiva, i el quart títol d’aquesta temporada. Almenys, anglesos i catalans tindran el mateix temps per a preparar la final de Roma que enfrontarà, probablement, els dos millors equips d’aquesta temporada.
Em fa l’efecte que aquest títol té una importància doble. En primer lloc, perquè culmina un campionat meravellós. El FC Barcelona ha estat el millor en tot. Potser en les tres jornades que li queden, algunes de les estadístiques s’estroncarà o algun dels rècords pendent es quedarà a tocar. No hi fa res, perquè més enllà dels números, em sembla indiscutible que aquest equip té els millor registres de la història en totes les facetes del joc. I és que hi ha aspectes que les estadístiques no podran recollir mai.
I, en segon lloc, perquè amb aquest títol el club tanca un parèntesis negre. No vull dir que els èxits d’avui compensin la decepció de les dues darreres temporades. Si parlo de parèntesis és perquè trobo que aquesta temporada s’ha reprès el camí que es va iniciar l’any 2003 i que va quedar lamentablement truncat quan les expectatives que s’havien generat eren extraordinàries. Perquè, de fet, no hi ha hagut un canvi de projecte en sentit estricte. Ha canviat l’entrenador, cert, i el relleu del tècnic ha estat decisiu. Però el gruix de la plantilla és el mateix. I la Junta directiva i el secretari tècnic que van decidir corregir la marxa de l’equip també son els mateixos, pràcticament. S’ha reprès el camí i s’han refet les expectatives. Fer-les realitat torna a ser possible un altre cop.