dilluns, 25 de maig del 2009

Parèntesis

Ahir al matí – migdia es va disputar a Calella (Maresme) un triatló de llarga distància, en la distància de mig Ironman, és a dir, 1,9 kms de natació, 90 kms de bicicleta i 21’1 kms de cursa a peu. N’hi han dit Half Challenge, fet que té la seva explicació. Ironman és una marca registrada. Només el poden fer servir les proves franquiciades per l’Ironman de Hawaii, que és on va néixer el triatló i en la seva distància d’Ironman. Un dels Ironman de més anomenada i èxit, de públic i participants, era, i encara és, el de Roth, a Alemanya. Hi va haver un dia que la prova alemanya va decidir deixar la franquícia i va anar pel seu compte. N’hi van dir Challenge i aquest any l’han dut a Catalunya, a Calella. Serà el 4 d’octubre. I, per anar obrint boca i assajar l’organització, van programar un Half Challenge, la meitat del recorregut. El d’octubre no és l’únic triatló en distància Ironman que es fa a Catalunya. La setmana passada es va fer a l’Ampolla la sisena edició de l’Ironcat. Ara: és cert que la prova que es fa per les terres de l’Ebre no acaba d’arrencar i, en canvi, la de Calella, amb l’aval de la Roth, ha atret en aquesta mitja distància 2.200 triatletes, alguns d’ells de bon nivell internacional. Per exemple, l’olímpic a Atenes (i amic) Xavier Llobet, que ha fet el debut en la distància. Ha acabat la natació i la bicicleta primer, però a la cursa ha patit la falta d’entrenament per una lesió dels darrers mesos.
També ahir va acabar la Volta ciclista a Catalunya, amb la victòria d’Alejandro Valverde. És un triomf que dóna prestigi al palmarès de la prova. Tant se val que l’hagi disputada perquè no li deixen córrer el Tour i ha hagut de canviar el calendari. No ha vingut de passeig i ha aixecat el nivell de la cursa. Ara: no em sembla que la Volta ho hagi aprofitat prou.
No sé de qui és culpa, ni tan sols sé si hi ha un culpable o en som tots i no tenim remei. El que sé és que en aquest país es practiquen molts esports, que hi ha esportistes de molta qualitat en moltes disciplines, que s’organitzen proves de nivell internacional, etc., però que no passen de ser un parèntesis.