La importància de la Copa

La final de la Copa del Rei d’aquesta nit, en un horari (les 10 de la nit) de discoteca, de discoteca de fa anys, vull dir, però, en qualsevol cas, en una hora impròpia d’un partit de futbol, entre el FC Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao, té una importància notable. La té per als dos equips, és clar, perquè per als bascos és el primer títol a què opten des de fa 25 anys, una generació sencera gairebé, i hi ha posat una il·lusió enorme i comprensible. Ara: per al Barça, la importància d’aquesta Copa és transcendent, més enllà del fet de la victòria en si mateixa, de guanyar-la després d’anys de fer figa, de no deixar-se atrapar per l’Athletic en el nombre total de copes; fins i tot, per mantenir l’opció a optar al triplet. Vull dir que guanyar-la o perdre-la afectarà tant la valoració final de la temporada com l’ànim amb què el barcelonisme encararà la final de la Lliga de Campions. És clar que les dues combinacions són possibles, guanyar-ne només una, o guanyar les dues o perdre-les totes. Em refereixo a que una victòria avui –o demà, vés a saber!– donarà tranquil·litat i confiança per a afrontar el Manchester United. I això perquè aquest equip pot acabar sent víctima, també, de les expectatives que ha generat. Ja sé que molts han dit i repetit que els de Guardiola ho han fet tan bé i que els han fet tan feliços, que tant se val que no guanyin res, que ja estan satisfets i tips i tot. Em penso que no s’ho creuen ni ells. Tant hi fa, perquè un trofeu ja és al sac. De tota manera, com que aquesta Lliga ja fa temps que es dóna per descomptada, si al final és l’únic títol, em sembla que la temporada no acabarà del tot bé. Per les expectatives que s’han creat, bàsicament. Què succeirà avui, no es pot saber. Però el més normal és que els de l’Athletic plantegin un partit brut, en el sentit de no deixar jugar els blaugranes, aturant el joc i fent que la pilota s’estigui més estona a l’aire que no pas a terra. Una final, vaja, entre un gran i un no tan gran que no pensa deixar passar l’oportunitat que s’ha guanyat perquè qui sap quan la torna a tenir.