I amb la Champions, el somni!!!

Londres 1992, París 2006 i, també, Roma 2009. El FC Barcelona ja té tres Copes d’Europa i les tres associades per sempre més a les tres històriques capitals europees. Anit va guanyar la tercera al Manchester United, per 2 a 0 (Eto’o, Messi), en una final relativament plàcida. El Barça va ser molt superior durant gairebé tot el partit. Amb aquest títol, que s’afegeix a la Lliga espanyola i la Copa del Rei, l’equip que entrena Josep Guardiola ha aconseguit un triplet històric i tanca una temporada de somni, tant pels triomfs obtinguts com pel joc exhibit, que ha meravellat el món.
El patiment va durar deu minuts. La incògnita de com jugaria el Manchester, també. Els anglesos van sortir a pressionar molt amunt, volent tenir la pilota i creant ocasions a dojo, rematant de totes les maneres i llocs, i amenaçant molt en una falta llançada per Cristiano Ronaldo. Però el pla i l’empenta els va durar deu minuts. Ara, en aquests deu minuts, van fer por. Perquè el Barça era irreconeixible. Perdia la pilota de seguida i gairebé no aconseguia jugar al camp anglès. Fins al minut 10, quan Xavi recupera la pilota a camp contrari, la dóna a Iniesta i entre ell i Messi la fan arribar a Eto’o dins de l’àrea que es rifa Vidic i xuta superant a Van der Sar. I, a partir d’aquí, el partit ja va ser el que tothom esperava: l’enfrontament entre dos estils de concebre el futbol molt diferents i, igualment, efectius. Tota la segona part ja va ser així, amb el partit més trencat perquè el Manchester va fer un vaitot fent entrar tots els seus davanters. No van tenir res a fer. Els blaugrana van seguir imposant el seu estil generós amb el futbol i van tornar a marcar, Messi de cap al minut 70.
Amb aquesta tercera Copa d’Europa, el palmarès del FC Barcelona ja comença a estar més d’acord amb la seva grandesa. Els tres títols aconseguits aquesta temporada és un registre inèdit fins avui a la història del club i de la Lliga espanyola i, difícilment, repetible. No hi fa res. En l’esport els títols són la mesura de gairebé tot. Tanmateix, el millor d’aquest equip i d’aquest club, el valor més consistent i car, que l’identifica des del primer dia, és la seva aposta futbolística. El més que un club és, també, una divisa que identifica el club per la manera d’entendre el futbol. És aquest l’orgull més gran de ser culer.