dimecres, 13 de maig del 2009
Futbol irresistible i la Copa al sac
El futbol irresistible del Barça de Guardiola li ha donat la Copa del Rei, onze anys després d’haver-la guanyat per darrera vegada i el converteix, de manera ja indiscutible, en el club que més copes té al seu palmarès, 25. El FC Barcelona va guanyar el títol de Lliga quan va aclaparar el Madrid i el madridisme al Santiago Bernabéu, amb aquell 2 a 6 per a la història, però com que matemàticament encara no està fet, la Copa del Rei és, oficialment, el primer títol guanyat pels blaugrana aquesta temporada. El FC Barcelona no ha tingut rival en l’Athletic Club, a qui ha guanyat per 4 a 1, amb gols de Touré Yaya, Messi, Bojan i Xavi. El plantejament dels bilbaïns ha estat el que s’esperava: atrinxerats en defensa, tallant el joc tant com podien i penjant la pilota als pocs efectius que tenien d’avançats a terreny contrari, Llorente i Toquero i para de comptar. Però, fins i tot per a practicar un joc tan rudimentari com aquest i posar en dificultats el Barça, com feia una setmana havia aconseguit de fer el Chelsea, cal tenir un mínim de qualitats que aquest Athletic Club no té; i amb il·lusió i bona fe no n'hi prou. De manera que ni avançant-se al marcador molt aviat, al minut 9, a la sortida d’un córner molt mal defensat, han pogut resistir més enllà de mitja hora, amb l’empat de Touré Yaya, i allargar l’agonia fins a la mitja part. A la segona, la lògica s’ha imposat i molt aviat. Amb 10 minuts, el Barça en va tenir prou per tombar l’Athletic; gol de Messi, i festival per a certificar un domini aclaparador; els bascos ja només hi van oposar garrotades a tort i a dret. El títol de la Copa del Rei té una importància indubtable. Amb la Lliga espanyola al sac, probablement caurà aquest cap de setmana, el doblet ja és segur i aquest és ja de per si un èxit extraordinari, d’un mèrit i una dificultat innegables. I ara sí, amb dos títols conquerits, el repte fenomenal del triplet apareix tan plausible com colossal i apassionant. Resten quinze dies per a preparar-se i somniar-hi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
i en Ton, ja ho sap ?
I tant!!!
Aquest matí quan s'ha despertat m'ho ha preguntat desseguida. Volia saber tots els detalls. Quants gols, qui els havia fet...
Ha anat a l'escola molt content. Ah! i cantant el Madrid se quema. Com que aquesta cançó la va sentir a la penya el dia del 2-6 es veu que ara tot ho celebrarem així...
Ahir vaig ser a Mestalla.
Del gran joc de l'equip i del mèrit que té això que està aconseguint ja en parleu els que de veritat hi enteneu.
Jo voldria destacar el cívic, admirable i lloable comportament d'ambdúes aficions durant tot el dia i molt especialment durant el partit.
Evidentment, destacable l'afició del Barça, que sense ser tants com els bilbains (potser la meitat. Però aquest és un altre debat) ens varem fer notar de valent animant l'equip sense descans. També vam cantar conjuntament amb els bascos "Athletic, Athletic..." al final del partit.
Els bascos, al final, tot i haver perdut el partit clarament no van parar d'animar i aplaudir el seu equip.També van entonar el Barça, Barça!!. Penso que no tant pel fet d'animar l'equip de futbol rival, sinó com un senyal de respecte i admiració mútua entre ambdós països i cultures.
El gran dubte, és saber si els catalans haguéssim actuat de la mateixa manera en el cas que el Barça hagués perdut el partit i la final. Em sembla que no. És la gran diferència entre els uns i els altres.
Enhorabona i gràcies, Jordi. Ahir els tertulians de Catalunya Ràdio ens vareu fer molta companyia, mantenint-nos desperts tot i el cansament, fins a Tarragona. Ja gairebé erem a casa.
@ Girifràs
Moltes gràcies pel teu comentari. És cert el que dius de l'afició del Barça i de l'Athletic. Crec que ahir es va cicatritzar la ferida del 84, malgrat que vés a saber què hagués passat si el partit hagués estat més igualat. Els jugadors de l'Athletic no s'haguessin estalviat duresa vist el que es va veure. Tant se val.
Discrepo pel que fa l'afició del Barça. Hi ha, certament, alguns elements conflictius, com els que inevitablement i lamentable, actuen en totes les celebracions i que acaben provocant corredisses, enfrontaments amb la policia i destrosses al mobiliari urbà. Però, en general, l'afició del Barça sempre s'ha comportat de manera exquisida i ha sabut reconèixer la superioritat del contrari. En tot cas, haurà reaccionat contra els seus. En aquest sentit, potser sí que l'afició de l'Athletic va ser diferent, més britànica.
I sí, anit érem conscients que estàvem ajudant-vos a conduir desperts fins a casa. També nosaltres estàvem cansats, però valia la pena persistir, que diria ell, i mirar de tenir una tertúlia amena i divertida. L'afonia del Bernat va ser d'una gran ajuda! I si vau arribar fins a Tarragona, m'imagino que en passar el peatge de Martorell, els Mossos us van acabar de despertar!!!
Publica un comentari a l'entrada