Un Barça aclaparador

El Bayern de Munic havia apel·lat a l’orgull i a la seva història i al prestigi que li atorguen les quatre Copes d’Europa que guarda a les seves vitrines. També s’havia dit, perquè el cap de setmana havia perdut per 5 a 1 a la Lliga alemanya, contra el Wolfsburg, que un equip gran –i que el Bayern ho és, és indiscutible– no rep mai dues golejades consecutives. Doncs bé, ahir al Camp Nou no hi va haver ni orgull, ni estadística que valgués perquè el FC Barcelona va imposar la seva teòrica i aclaparadora superioritat i li va clavar un correctiu molt sever, en el marcador (4 a 0, dos de Messi, Eto’o i Henry) però també i sobretot en imatge i en futbol. De fet, amb només 45 minuts el Barça en va tenir prou per a deixar encarrilada l’eliminatòria de quarts de final de la Lliga de Campions fent els 4 gols. Fer pronòstics les hores abans d’un partit té aquest risc, de fer llarg o de quedar-se curt, perquè encertar-la sempre és endevinar-la.
Hi ha un altre tòpic, cada vegada menys utilitzat, certament, que diu que els equips alemanys són físicament molt forts i que són capaços de mantenir durant els 90 minuts un mateix ritme. Doncs res, en aquest partit d’anada aquesta sentència també ha estat desmentida perquè la superioritat física dels blaugranes ha estat evidentíssima. I perquè no només ha estat una sensació derivada de la velocitat de la pilota o d’una més bona col·locació al camp, fruit de l’ocupació intel·ligent dels espais, sinó que ha estat una superioritat flagrant, en tot moment i en tots els ordres del joc, quan l’equip tenia la pilota o quan la perdia i l’havia de recuperar o, en algun cas extrem i esporàdic, per a evitar una rematada dins de l’àrea.
La primera part, amb els quatre gols i amb ocasions cada dos per tres, va ser sublim. La segona part, també encara que en un altre sentit: en el de control del joc, per a tancar el partit, una necessitat que en alguna altra ocasió –eliminatòria contra l’Olimpic lionès, per exemple– s’havia trobat a faltar. Que avui i demà hi hagi eufòria és lògic i inevitable. I no passa res.