L’endemà

Anit, un cop acabada la diada de Sant Jordi, l’editorial Ara Llibres va organitzar una festa de cloenda amb tots els autors que havíem presentat novetat en aquest Sant Jordi –una quinzena, crec– i amb el personal de l’editorial que durant molts mesos ens ha ajudat a aconseguir-ho, més familiars i amics de molts de nosaltres. En una entrevista que em van fer per al grup Cultura 03, a què pertany Ara Llibres, em van demanar que definís amb només una paraula la diada de Sant Jordi que acabava de viure. No era ben bé el meu primer Sant Jordi a l’altre cantó del mostrador, a la banda dels escriptors, però gairebé. Perquè l’anterior vegada, en motiu del meu primer llibre Crònica del nuñisme, la meva participació es va limitar a la tarda la llibreria de l’editorial Proa que l’havia publicat i a la Catalonia, crec recordar. Enguany, no. La diada va començar amb l’esmorzar ofert a tots els escriptors a l’hotel Regina i des d’allà i fins a les vuit del vespre vaig anar de llibreria en llibreria, d’hora en hora, parant per dinar dues hores, per ser a un total de 6 estands. Va ser un dia ben complert, doncs, de contacte directe amb els lectors. Hi va haver de tot. Persones que venien directament a buscar el llibre, algunes de les quals ja hi eren puntuals esperant que arribés –cosa que vaig mirar de fer amb el màxim rigor possible, malgrat les dificultats de desplaçament pel centre de Barcelona i les distàncies d’una llibreria a l’altre–, o bé d’altres que, simplement, veient el llibre, l’agafaven, en miraven la portada, el tombaven per veure de què anava, podien fer-me alguna pregunta o no, i podien adquirir-lo o no, per a un familiar molt barcelonista, normalment. Vaig quedar molt satisfet de com em va anar. És clar, la satisfacció sempre depèn de les expectatives que un es fa i jo procuro, la majoria de les vegades, no excedir-me. L’anècdota, si així es pot qualificar, va ser que el darrer llibre el vaig signar a un aficionat del RCD Espanyol interessat pel país. Deia al començar que m’havien demanat que definís amb un paraula la diada que havia viscut. “ Fascinant”, els vaig dir.