Més a prop, encara lluny

Dissabte de Sant Jordi a Girona, Sabadell i Granollers amb els amics d’Ara Llibres i una bona colla de companys d’editorial: Núria Martí, Sebastià Serrano, Eloi Vila, Iu Forn, Ricard Biel i Francesc Miralles. Vull dir que no he pogut veure el partit del FC Barcelona a Getafe i que l’he hagut de seguir per la ràdio. Circumstància que m’ha permès rememorar èpoques ja llunyanes, quan veure un partit del Barça per la televisió era un fet que es produïa de tant en tant, i seguir reflexionant sobre una qüestió que fa temps que em volta pel cap: la crisi del llenguatge, en aquest cas, el periodístic. Avui, les retransmissions de ràdio han canviat molt perquè es fan pensant, amb raó, que l’oient ja està veient el partit per la televisió. Aquesta nova manera de seguir els partits ha fet que les ràdios hagin enriquit les seves retransmissions, fent-les més corals i aportant constantment tota mena de dades, des d’anàlisis tècniques a una gran quantitat d’estadístiques amb què s’intenta explicar què succeeix al terreny de joc i per què succeeix. La voluntat de rigor és notable. Ara: jo trobo que, havent renunciat a fer veure el partit a través de la veu a canvi de fer retransmissions més científiques, hi ha hagut un empobriment del llenguatge. Que també afecta la premsa escrita. És una impressió que tinc des de fa temps. Tant se val. El que no ha canviat és la dinàmica imparable del FC Barcelona amb una victòria incontestable davant del Getafe. El 0 a 1 (gol de Messi) és clarament insuficient per les ocasions de què va gaudir i pels errors de l’àrbitre. I tampoc canvia la marxa del Reial Madrid que, ni que sigui esbufegant i amb la llengua fora, aconsegueix mantenir jornada rere jornada el desavantatge de sis punts. 0 a 1 també contra el Recreativo, però amb una imatge que no té res a veure amb la del FC Barcelona. De fet, Barça i Madrid ofereixen una situació simètrica però inversa: els números dels blaugranes no reflecteixen la seva superioritat i el joc dels madridistes no es correspon amb l’espectacularitat dels seus números. I el llenguatge, no encerta a explicar-ho.