Del jo blaugrana

En només cinc dies de diferència, de dimarts a la nit a diumenge, hi ha hagut a l’entorn blaugrana dues reaccions aparentment contradictòries. La primera es va produir després de la victòria del Reial Madrid contra el Getafe. El penal fallat pel jugador del Getafe Casquero, quan el marcador era de 2 gols a 2 i amb el jugador del Madrid Pepe expulsat, combinat amb el gol en l’últim xut de Higuaín, celebrat pels comentaristes madrilenys com el gol que li donaria la Lliga al Reial Madrid, va ser acollit per l’entorn blaugrana com un senyal que, efectivament, el títol s’acabaria escapant per tercer any consecutiu. La victòria l’endemà dels de Guardiola, amb exhibició de joc i efectivitat golejadora, per 4 a 0 davant el Sevilla, tercer classificat, va deixar somorta la visió pessimista que s’anava sentint. Tot i que dijous, en el transcurs de la Diada de Sant Jordi, més d’un passejant encara se’m va adreçar en el sentit que la Lliga l’acabaria guanyant el Madrid. És clar, vista la reacció emocional que va provocar el desenllaç d’aquella jornada, la del cap de setmana, en què el Madrid també n’hi ha fet 4 al Sevilla i ha deixat en 4 els punts de distància, el més normal era pensar que la visió catastrofista es tornaria a instal·lar a l’entorn culer. Doncs resulta que no és així. És clar, totes aquestes afirmacions no tenen cap mena de base científica, però es basen en l’observació de les reaccions que han tingut unes mateixes persones en un i altre cas; vull dir que persones que dimarts a la nit ho veien perdut, avui no tenen cap problema en afirmar, portant el seu optimisme ressuscitat a l’extrem, que encara que el Barça perdi dissabte al Santiago Bernabéu, el títol és al sac perquè el Madrid té un calendari més complicat. No sé si hi ha alguna teoria psicològica que serveixi per a explicar una reacció semblant, però em fa gràcia observar-la. I no m’extranyaria gens que tingués alguna cosa a veure amb el principi de reflexivitat, segons el qual els homes tenim una gran capacitat per a alterar el passat en funció del present o el present en funció del passat.