El poble, l’abocador i la discòrdia (II)

L’abocador que hi ha entre Sant Martí Sesgueioles i la Guàrdia Pilosa és un motiu objectiu per a provocar la discòrdia entre els dos pobles i àdhuc entre els veïns d’un sol poble mateix. Ara: no deixa de ser una excusa com una altra. Avui és l’abocador com ahir fou no se sap ben bé què i demà ho serà una qualsevol altra collonada. De fet, quan vaig arribar aviat farà nou anys per a instal·lar-me en aquest poble perdut enmig d’enlloc, a Sant Martí feia poc que hi havia hagut unes eleccions municipals que havien estat una batalla campal fenomenal. En totes les eleccions que hi ha hagut des de llavors ha passat tres quarts del mateix. I cada dos per tres se sent dir que tal persona li ha fet una mala passada a una tal altra. El poble està tan fragmentat, tan mig partit, que qualsevol gest, anar a una botiga i no a una altra, per exemple, et situa automàticament en un bàndol o en un altre. A mi sempre m’ha semblat un comportament absurd i estúpid, però les coses van així i no d’una altra manera. No és una situació exclusiva de Sant Martí Sesgueioles. Calaf és una mica més gran, però, fins on jo sé, els problemes, les discòrdies entre els seus veïns acaben sorgint indefectiblement. Siguin els de la Penya Barcelonista –de la qual en sóc membre–, siguin els del Casal, o bé siguin els que hi ha ara a l’Ajuntament o els que hi eren abans, la qüestió és fer-se la guitza i malparlar o criticar el que fan o deixen de fer els uns i els altres. A la Guàrdia Pilosa això encara no ha passat, però qui sap si només és una qüestió de temps. Fins ara érem pocs i amb els papers ben repartits. Avui ja som uns quants més i potser ens acabarem fent nosa. L’únic avantatge que tenim és que, tret de tres famílies que hi som tot l’any, la resta només hi ve de vacances i ja se sap que per vacances les persones tendim a no estar per a molts romanços, encara que faci molta calor. La gent de ciutat es pot pensar que això només passa als pobles. Però s’equivoquen. Em sembla que és un problema inherent a la condició humana.