El futbol té un llenguatge propi. Traduir-lo al llenguatge verbal, és a dir, expressar-lo amb paraules, és el repte que tenim els periodistes que pretenem explicar un qualsevol partit i que, gairebé sempre, hem d'afrontar a corre-corrents. Des de fa un temps, la voluntat de ser rigorosos ens ha dut a manegar tota mena d'estadístiques: quanta possessió de la pilota, quant de temps s'ha jugat en el camp de quin equip, quants xuts entre els tres pals, quants quilòmetres recorreguts pels jugadors, quantes faltes, córners, etc. Es considera que les ciències matemàtiques tenen una més gran fiabilitat que no pas les ciències socials. Però és un error. Perquè el futbol no és cap ciència, i molt menys encara una ciència exacta, i els seus codis fan de mal expressar a través del llenguatge matemàtic.
Si agafem com a exemple el partit d'anit del FC Barcelona a Valladolid, amb victòria dels blaugrana per 0 a 1 (gol d'Eto'o), és clar que ni les estadístiques expliquen el joc, ni el joc observat expliquen les mostres d'alegria del tècnic Josep Guardiola i els seus jugadors al final del partit. Va ser un matx agrumollat, poc líquid, d'una espessetat embafadora. Ara: com que no hi ha cap estadística que serveixi per a explicar què es va veure al Luis Zorrilla, l'única solució és fer el que s'ha fet sempre i que no és altra cosa que remenar en el sac de les paraules i agafar les més adients i, si no hi ha temps -o talent- per a trobar les més adequades i eloqüents, es permet recórrer al tòpic i dir, per exemple, que el Barça de Valladolid va ser un equip amb ofici i eficàcia, un líder consistent que avança amb pas ferm cap al títol de la Lliga espanyola.
Que el futbol té el seu llenguatge, format de codis no verbals, ho demostren les reaccions dels jugadors a la fi del partit i al vestidor. Havien guanyat tres punts com en qualsevol altra victòria anterior i, no obstant, la manera d'entomar-la era ben diferent. Perquè la seva importància no hi ha cap estadística que la pugui expressar, algun mot tal vegada.
diumenge, 5 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada