III
El casal dels Alós és una masia del segle XVII, reformada i ampliada amb el temps i al ritme de la puixança econòmica de la família. La modificació més significativa, la que li confereix el caràcter de casa gran que té avui i que embadaleix els passavolants, va consistir en la construcció d'una torre mestre. La va fer aixecar el besavi de l'Eloi, a finals del segle XIX. És una torre imponent. És de planta rectangular, adossada a la dreta de la façana, d'uns sis metres a la part frontal i d'uns dotze metres de profunditat. A ningú se li va escapar que, amb aquella torre, el vell Eloi volia simbolitzar la fortuna i el poder dels Alós. Va ser el punt culminant de la transformació urbanística dels voltants de Cal Manso, el nom amb què sempre s'ha conegut la masia dels Alós, d'ençà de l'arribada del ferrocarril l'any 1860. Els Alós havien cedit algunes terres al municipi i n'havien venudes d'altres a bon preu per a l'edificació de l'eixample de Falac cap a l'estació de tren. De manera que, de ser una masia als afores de Falac, va passar a ocupar el centre de la vila. La torre consta de tres plantes, com la casa. L'Eloi s'havia fet seu el segon pis, el de dalt de tot, el que en origen havia estat destinat a fer de magatzem del gra i com a golfes. Hi tenia l'habitació i el bany, un gran espai central convertit en biblioteca i sala de lectura, presidida per una llar de foc, i l'estudi on treballava ja situat dins de la torre. És on ara s'estava, palplantat darrera la taula d'escriptori, lleugerament abocat damunt del trencaclosques a mig fer. La pluja, picant els vidres del gran finestral, l'havia embadocat, fins a abstreure'l de l'entreteniment a què dedicava, des de feia molts dies, les nits d'insomni. Les gotes de pluja lliscaven vidres avall, nervioses i erràtiques. Tanmateix, els ulls de l'Eloi s'havien quedat fixats en una única gota solament. En aquella que, un cop arribada i després d'haver iniciat el descens amb timidesa, s'havia quedat aturada sense saber què fer.
El casal dels Alós és una masia del segle XVII, reformada i ampliada amb el temps i al ritme de la puixança econòmica de la família. La modificació més significativa, la que li confereix el caràcter de casa gran que té avui i que embadaleix els passavolants, va consistir en la construcció d'una torre mestre. La va fer aixecar el besavi de l'Eloi, a finals del segle XIX. És una torre imponent. És de planta rectangular, adossada a la dreta de la façana, d'uns sis metres a la part frontal i d'uns dotze metres de profunditat. A ningú se li va escapar que, amb aquella torre, el vell Eloi volia simbolitzar la fortuna i el poder dels Alós. Va ser el punt culminant de la transformació urbanística dels voltants de Cal Manso, el nom amb què sempre s'ha conegut la masia dels Alós, d'ençà de l'arribada del ferrocarril l'any 1860. Els Alós havien cedit algunes terres al municipi i n'havien venudes d'altres a bon preu per a l'edificació de l'eixample de Falac cap a l'estació de tren. De manera que, de ser una masia als afores de Falac, va passar a ocupar el centre de la vila. La torre consta de tres plantes, com la casa. L'Eloi s'havia fet seu el segon pis, el de dalt de tot, el que en origen havia estat destinat a fer de magatzem del gra i com a golfes. Hi tenia l'habitació i el bany, un gran espai central convertit en biblioteca i sala de lectura, presidida per una llar de foc, i l'estudi on treballava ja situat dins de la torre. És on ara s'estava, palplantat darrera la taula d'escriptori, lleugerament abocat damunt del trencaclosques a mig fer. La pluja, picant els vidres del gran finestral, l'havia embadocat, fins a abstreure'l de l'entreteniment a què dedicava, des de feia molts dies, les nits d'insomni. Les gotes de pluja lliscaven vidres avall, nervioses i erràtiques. Tanmateix, els ulls de l'Eloi s'havien quedat fixats en una única gota solament. En aquella que, un cop arribada i després d'haver iniciat el descens amb timidesa, s'havia quedat aturada sense saber què fer.
.jpg)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada