Tres raons, almenys

Dimecres a la nit, el FC Barcelona va protagonitzar l'enèsima exhibició d'aquesta temporada. El Bayern de Munic, un dels equips de més prestigi a Europa, va endur-se 4 gols en només 45 minuts i va donar, en tot moment, una imatge d'equip molt inferior. La temporada que està realitzant l'equip blaugrana no es podia imaginar l'estiu passat, per més confiança que el tècnic Josep Guardiola o els qui el coneixen bé i en parlen meravelles poguessin tenir en les seves capacitats. Jo trobo que hi ha, almenys, tres raons que ho expliquen.
En primer lloc, el treball que s'està fent des del primer dia. Aquest és un equip que treballa set dies a la setmana i els noranta minuts de tots els partits. És la idea de la persistència que va dir Guardiola a la presentació de l'equip i que no ha deixat de complir en cap moment.
En segon lloc, el talent individual posat al servei del conjunt. La qualitat dels jugadors primerament, però també la de Guardiola i de tot el seu equip tècnic. No només pel treball i l'esforç s'expliquen les victòries i l'excel·lència del joc exhibit. L'entrenador no es cansa de repetir que els seus jugadors “són molt bons”, i és indubtable. Però el cos tècnic també ho és, doncs ha sabut mantenir tota la plantilla, col·lectivament i individual, en el seu punt òptim durant tota la temporada.
I, en tercer lloc, però no per això menys important, la humiliat. No és una falsa modèstia, ni tan sols un posat. El respecte al rival és part essencial de l'èxit. Perquè és molt difícil fer el que el Barça està fent. Entendre-ho vol dir comprendre que les victòries s'han aconseguit per les tres raons exposades, totes tres alhora i totes tres d'una importància semblant.
El FC Barcelona ha arribat al moment decisiu de la temporada en una situació immillorable. No és veritat que el que s'ha fet fins ara no serveixi per a res si no s'aconsegueix cap títol. Ha servit per haver gaudit del futbol i l'equip com feia anys que no passava. I serveix per a afrontar els exàmens finals amb confiança. Tot plegat és molt, però per ara ho és tot, i no és suficient.