dimecres, 22 d’abril del 2009

“... que em tremolen la veu i la sang”

El títol és un vers prodigiós. És de Dante Aligheri i pertany a la Divina Comèdia. Una narració en vers que aplega tot el saber humà occidental acumulat fins a l'any 1300. És una enciclopèdia, escrita en forma de relat, del viatge vital de Dante a través de l'Infern, el Purgatori i el Paradís. És una història d'amor, també, de l'amor frustrat i perdut amb Beatriu. La qüestió ve motivada perquè anit vaig assistir a un acte extraordinari. En el sentit d'infreqüent i, també, per la seva qualitat. Es tracta de la conferència -la primera part de les quatre de què consta el cicle- del doctor Joan Francesc Mira sobre la Divina Comèdia, inclosa en el programa d'humanitats del Caixaforum. Aquest país, encara que no acabem de saber de quin es tracta exactament, té cops amagats fascinants. D'entrada, l'acte va desbordar totes les previsions que havien fet els organitzadors. L'escenari previst era un auditori per a 150 persones. N'hi van anar el doble, exactament, de totes les edats, i van haver d'habilitar una segona sala amb circuit tancat de televisió. Un nombre reduídissim, certament, però inesperat. Després, resulta que la primera traducció que es va fer de la Divina Comèdia, en vers i completa, va ser en català, l'any 1429, i la va fer Andreu Febrer. I, finalment, la personalitat de Joan Francesc Mira, el darrer traductor. Una persona d'una cultura vastíssima que ha rebut un reconeixement merescut en forma de premis (el Nacional de Traducció i el d'Honor de les Lletres catalanes, entre d'altres) i, sobretot, de lectors (la seva traducció de la Divina Comèdia, de l'any 2000, va per la cinquena edició amb més de 11.000 exemplars; les quantitats s'han de situar en el context adequat, és clar). El coneixement que Mira té de la Divina Comèdia és erudit. La capacitat que té per a transmetre'l és admirable. Més que el talent, hi deu fer més la humilitat dels savis. A la Divina Comèdia, Dante hi va deixar versos memorables. “Deixeu tota esperança aquells que hi entreu.” Ho diuen les portes de l'Infern.

4 comentaris:

Rosebud ha dit...

En aquest país es fan coses molt interessants. La llàstima és que moltes vegades no tenim l'oportunitat de saber-ho.
Un dels versos que més m'agrada i m'emociona de la Divina Comèdia, és aquell sobre l'amor "capaç de moure el sol i les altres estrelles".
Em sembla Jordi, que fa uns dies, aquest vers sortia en algun dels teus posts.

Anònim ha dit...

Possiblement entrar a l'infern deu ser el final, i per tant a demés de les esperances també hi podem deixar a l'entrada, rancunies i mals pensaments.
Val més recuperar les frases d'amor i d'amistat.
BON SANT JORDI PER DEMÀ A TOTS/TOTES!

Anna Ramis Assens ha dit...

Veritablement , en J F Mira és una de les figures cabdals de la literatura a Catalunya per la magnífica feina que ha fet de traduir al català algunes de les grans obres de la literatura universal!
Jo "faig anar" una tradució dels Evangelis que... enamora! Estic segura que alguns tornarien a creure en Jesús si el llegissin a través d'en Mira.

jaume el noi ha dit...

Des del Maresme, també felicitats al Jordi i a la Jorgina ( no recordo si s'escriu axí, si no és el cas disculpa'm).
Bona Diada, i, a ser possible, que se't desllorigui el canell de signar exemplars.

Una abraçada.