L'última entrebancada

Em sembla que tenen raó aquells que pensen que no podem estar tot el dia criticant la classe política. Primer, perquè és injust generalitzar i és cert que hi ha polítics que es prenen molt seriosament la seva feina, vull dir que l'entenen com a servei públic tot i que els costa molt fer-se notar. I, segon, perquè qualsevol solució que serveixi per a trencar el cercle viciós en què ha caigut l'activitat política ha de sortir des de dins el sistema mateix.
Ara bé: el darrer episodi que ha entrebancat la política catalana evidencia de manera clara i rotunda de quin mal pateix. Em refereixo a les manifestacions dels estudiants contra el Pla de Bolonya i l'actuació dels Mossos d'Esquadra, amb la conseqüent picabaralla entre els partits del govern i amb els de l'oposició i l'assetjament al conseller d'Interior i líder d'Iniciativa per Catalunya (IC), Joan Saura.
Aquest episodi ha delimitat l'espai en què es mouen els dirigents polítics d'aquest país. En circumstàncies normals, el president José Montilla podria considerar el cessament del seu conseller d'Interior, però en aquest cas no pot ni plantejar-s'ho perquè corre el risc de provocar una crisi greu en el pacte de govern amb IC, atès que Joan Saura n'és el seu líder. De fet, tot i l'enrenou que ha generat aquest afer, el president català se n'ha mantingut al marge fins ahir, quan al Parlament va haver de respondre l'oposició. Pel seu cantó, a ERC, el tercer soci del govern, que té la conselleria d'Universitats, li ha anat tant bé que el malestar dels estudiants s'adrecés a la conselleria d'Interior, que no ha dubtat a ficar-hi cullerada. Que els dos partits de l'oposició, CiU i el PP hi hagin sucat pa, no ha d'estranyar ningú.
Tant se val, perquè el problema de la política, no només a Catalunya, és estructural. La lògica que impera és la de la conquesta i la conservació del poder. El centre de gravetat s'ha traslladat a les secretaries generals dels partits, que són les qui marquen les polítiques a seguir pel govern i els grups parlamentaris. És la política esdevinguda un ofici.