Ahir al matí la boira va fer de les seves. La nit anterior s'havia anat posant, com aprofitant la foscor, però al llevar-me a punta de dia no hi era. A vegades ja ho fa. Ha estat una impressió falsa perquè al cap d'un moment ha aparegut pertot. Sempre que es dóna aquest fenomen penso que la broma en aquest país té un punt d'entremaliada, que li agrada jugar a fet i amagar. Quan vaig tornar a migdia -havia anat a Barcelona- s'havia fos del tot i el dia mirava esplèndid. Vaig fer cap al Turisme.
- Bon dia Gustau, com se li presenta la Setmana Santa?
- Bon dia tingui! Doncs miri, de moment fent d'avi, oi?, amb els dos néts a casa perquè els pares puguin seguir treballant, és clar. Però, escolti, vol dir que ho és gaire de santa aquesta setmana?
- Què vol dir?
- Que si anirà gaires dies a missa?
- Home, dit així... em sembla que no.
- Però, en canvi, segur que haurà comprat la palma o el palmó i que regalarà la mona, oi?
- Sí, i tant, i els fills en tindran també. I el divendres és probable que no mengem carn, acostumem a fer bacallà amb panses.
- I creu que té alguna mena de lògica aquesta manera de fer? Per què mantenen aquestes tradicions si no hi creuen?
- És que trobo que una cosa és creure en les tradicions, o més ben dit, valorar-les i estimar-les, perquè ens donen sentit de pertinença a una comunitat o a un grup, i una de ben diferent és participar del significat religiós que tenen o han tingut. És que gairebé totes les tradicions tenen un substrat religiós, normalment lligades als ritus agrícoles i al cicle de la vida. Ara: quan vam descobrir que si plantàvem una llavor i la regàvem la planta creixia sense que cap Déu ni cap bruixot hi intervingués, la religiositat del fet va desaparèixer, però la tradició es va mantenir. A mi em sembla que és inevitable que les tradicions cristianes segueixin el mateix procés, vull dir que perdin el sentit religiós però que es mantinguin, més o menys adaptades al ritme de vida actual, encara que potser no totes, algunes es perdran inevitablement.
- Això que em diu ja ho comprenc, oi?, i segurament és així, però se'm fa molt difícil entendre-ho, perquè són tradicions d'una religiositat extrema, essencial de fet, oi? Realment creu que el Divendres Sant es pot no menjar carn sense tenir fe?
- Sí, em penso que sí. En aquest cas, es deu poder fer per respecte, no troba?
- Doncs no, no ho trobo, la veritat. En fi, i el Barça, què?
- Ui!, amb el calendari que li ve la setmana del Barça serà llarguíssima, segur.
- Doncs, almenys, que sigui santa, oi!
dimarts, 7 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
SETMANA SANTA a un poblet de Lleida, el poble de la mare..............
Processons de mitja tarda, amb un "petinent" el noi més decidit del poble, arrosegant una creu, i sota el caputxó negre i anònim demanant una a cita a posteriori...
Les amigues vetllant a l'esglesia i per ordre rigurós d'horari, la imatge de Crist a la creu-tot pensant on aniriem després a fer mal!-
Dissabte de Soletat........
Seguint la processor i després a la "disco".
Diumenge de glòria, a l'hermita a celebrar amb els padrins el dia de la mona, i de passada quedem amb aquell noi que vam coneixer a la "disco".........
Dilluns de tornada, cap a Ciutat, això sí ,vaig dir a la mare que havia estat una Setmana molt i molt Santa, doncs al poble, com m'havia explicat ella, encara es feien tots els oficis, cosa que certifico, i també el fet de la meva assistència a totes les"misses"-amb companyia o no del senyor mossen ;-)
La Setmana Santa no deixa de ser una celebració per l'arribada de la Primavera. Jo sí que menjo carn el Divendres, o més ben dit, ni m'hi fixo, tot i que a un bon morro de bacallà no s'hi pot negar ningú!! hehe... Les celebracions que donen entitat a la cultura es van modificant i algunes desapareixen enmig de la globalització present a per tot i creixent... els panellets i la castanyada deixen pas al Halloween i les processons de Setmana Santa es traduixen en uns dies a la neu o en qualsevol escapadeta que es pugui fer... Passa amb moltes coses que conformen la nostra cultura però ens ressistim amb el tema de la llengua... Potser el català ha de barrejar-se i modificar-se com les tradicions?? Li passarà al català com a la setmana santa? Es dirà en un futur que parlem catanyol o catinglish?? o potser caturdú? o cataxinès?? ... Si hem de fer cas a les modificacions sofertes per les tradicions culturals, potser la llengua arribarà el dia en que calgui modificarla també... qui sap... ay quines coses de pensar... SALUT!!!
Publica un comentari a l'entrada