Una vista del poble (continuació)

Fa nou anys, quan vaig arribar a la Guàrdia Pilosa i em vaig mirar el poble per primera vegada des de la vista que us he dit, a tocar de la bassa del Cugul, hi havia quinze cases més o menys dretes, amb els seus noms corresponents, la majoria dels quals dataven de temps enrere, qui sap si des de quan van ser construïdes, i un parell o tres més d’enfonsades, sense nom, potser perdudes. D’aquelles quinze cases, només una s’havia aixecat de nou, sota l’era de la Rectoria, però com que s’havia fet amb la pedra i la fusta de la zona i seguint el pendent del turó, no trencava per a res l’harmonia del conjunt. En els sis o set anys següents, el poble va guanyar cinc cases més i ja en van ser vint. Dues es van fer a partir d’uns corrals enrunats. Unes altres dues van edificar-se de nou, més avall de la casa de sota l’era de la Rectoria, al costat del camí que puja per la Costa del Roure. Vistes des del lloc que us dic, aquestes dues cases sembla que es vessin. S’aixequen davant per davant d’on hi havia el vell cementiri i la capella dedicada a Santa Anna, de la qual només se’n conserven, enterrats, els murs. L’església del poble està consagrada a Sant Jaume. Tot i que s’esmenta com a parròquia ja al segle XII, va ser renovada al XVI i apujada al XVIII. I la cinquena casa nova, als quatre vents, va afegir-se a l’extrem nord-est del bloc més elevat de cases. És clar, totes aquestes cases van canviar la fesomia de la Guàrdia Pilosa, però sense fer-hi cap trasbals. Va ser un creixement enraonat. El poble havia revifat i era lògic que anés creixent.
Avui, la vista que s’observa és del tot diferent. S’hi han afegit una quinzena de cases més i hi ha dos blocs més a mig fer, aixecats a partir dels esquelets d’aquelles que semblaven perdudes per sempre més. És una ampliació desmesurada i absurda, que s’ha fet sense respectar ni els materials ni l’orografia del turó, trencant-ne la lògica amb què el poble s’havia anat fent, abraçat al turó que les guarda. Aquests dies d’hivern, fa de mal mirar. És com si la boira hi posés un vel de pessimisme.