Embalats!

El Barça guanyarà per mèrits propis una Lliga espanyola que els seus rivals s'entesten a perdre. La guanyarà perquè és molt superior als altres candidats al títol i ho demostra quan s'hi enfronta: 0 a 3 al Sevilla i 4 a 0 al València, a domicili i a casa. La primera part de dissabte va generar algun dubte raonable que a la segona es va esvair. Ahir, cap ni un: els blaugrana van esclafar un equip que, fins al moment, només havia rebut 3 gols en els seus desplaçaments. Com els sevillans, els valencianistes van vagar aclaparats.
El Barça obtindrà el títol per mèrits propis. Però, tal com s'estan comportant els seus rivals, gairebé no li caldria guanyar-lo perquè els altres aspirants ho estan fent tot per perdre-la. El Vila-real, segon classificat, que no està aprofitant ser el darrer dels cinc candidats al títol a afrontar els duels directes, l'havia espifiat a casa contra el Getafe (3 a 3, després d'acabar la primera part 0 a 3).
No hi havia Eto'o, però va sorgir Henry des de la banda i va obrir la llauna, que es diu, amb dos gols. Encara en va fer un tercer. I hi va haver, sorprenent, Hleb jugant de davanter centre. No hi havia Eto'o i no va caldre Messi. Vull dir que hi va haver, sobretot, l'equip ben treballat i ben dirigit des de la banqueta que estem veient des de l'inici de la temporada.
Després de 14 jornades, el segon classificat és a sis punts. De moment, és el Vila-real. El València ha quedat a nou punts. Els altres dos, Madrid i Sevilla, s'enfronten aquesta nit al Bernabéu. Ara són a nou i onze punts, respectivament. Les distàncies són espectaculars i, tot i així, ni de bon tros reflecteixen la diferència real que hi ha entre el joc, la dinàmica i l'estat d'ànim dels cinc equips.
Queda molta temporada. Ara mateix, es fa difícil pensar que tot l'any serà sempre així. La superioritat dels blaugranes és, per damunt de tot, una superioritat física: corren més, més de pressa i durant més estona que els rivals. Si aguanten el ritme, això serà un festival extraordinari i insòlit.