L’encarregat és la persona que té al seu càrrec un establiment, una empresa, etc., en representació de l’amo. Sempre havia estat una persona indispensable per al bon funcionament de la fàbrica perquè alhora també representava els treballadors davant de l’amo.
Les escoles empresarials i de negocis li han canviat el nom, sinó l’han estalviat. Li’n diuen de moltes altres maneres. A moltes empreses ara ja no hi ha encarregats, ara hi ha directors de departament, caps d’àrea o d’unitats de producció... Queden poques fàbriques on a l’encarregat se l’anomeni pel nom més bé defineix la seva feina.
Ara: no són temps bons per als encarregats. És una figura que va de baixa. Els sindicats li han menjat molt terreny, també. El comitè d’empresa, l’enllaç sindical li han pres el seu paper potser més important.
Perquè l’encarregat de veritat és aquell que sap teixir complicitats amb els treballadors i en treu el màxim rendiment. Sap fer-se respectar sense que deixin d’apreciar-lo. També l’amo el respecta i l’aprecia, i li fa cas perquè sap que aquell encarregat té la clau de l’èxit de l’empresa i del seu futur. Aquest encarregat de què parlo és aquell que busca fer possible que el que és bo per a l’empresa ho sigui per als treballadors i que el que és bo per als treballadors també ho sigui per a l’empresa.
El bon encarregat va començar a treballar a la fàbrica de ben jove i hi ha fet totes les feines i ha passat per tots els torns i coneix les virtuts i les febleses de tots els seus companys de feina. És un d’ells. L’han fet encarregat per mèrits propis i ho ha acceptat perquè està convençut que ho farà bé. Vol l’èxit de l’empresa perquè se l’estima. No com l’amo a qui representa davant dels treballadors, és clar. L’estima d’una manera distinta, però sincerament, perquè hi ha destinat els millors anys de la seva vida. Li costaria molt anar-se’n d’encarregat a una qualsevol altra empresa.
D’encarregats d’aquesta mena n’entren pocs en una dotzena. La figura de l’amo també ha canviat molt, però aquest és un altre article.
dimecres, 24 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada