Va de bicis, altre cop

El set vegades guanyador del Tour de França, Lance Armstrong, ha començat a preparar el seu retorn a la competició. Està concentrat amb el seu equip, l'Astana, al sud de Tenerife. Des d'allà, ha confirmat que aquesta temporada afrontarà el Giro d'Itàlia i el Tour de França, com a grans proves. Armstrong diu que torna amb l'únic objectiu de donar ressò als projectes de la seva fundació de lluita contra el càncer, del qual ell n'és un supervivent.
El propòsit que mou al nord-americà és lloable. No obstant, trobo que és una aposta excessivament arriscada. En primer lloc, perquè dubto molt que el seu retorn a la competició serveixi per a l'objectiu que es proposa. Vull dir que el més probable és que la seva tornada a les carreteres damunt d'una bicicleta sigui observat i analitzat en clau competitiva més que no pas humanitària. Aquests dies en tenim una prova ben evident. Gairebé mai cap treball de pretemporada d'un equip ciclista havia suscitat tan d'interès com la de l'Astana a Tenerife. La raó és la presència de Lance Armstrong, és clar, però la seva fundació no hi té res a veure. Més aviat, l'atenció mediàtica se centra en la lluita pel liderat de l'equip que se suposa que s'ha de desfermar entre ell i Albertor Contador, ciclista que té al seu palmarès un Tour, un Giro i una Vuelta a Espanya.
I, en segon lloc, trobo excessivament arriscada la tornada a l'alta competició perquè és molt complicat que ho pugui fer amb les mateixes prestacions de quan la va deixar. De fet, em sembla impossible que ho pugui fer. Té 37 anys, una edat més propícia per a afinar la retirada que no pas per a entonar un sant tornem-hi. I fa tres anys que es va retirar. Llavors, quan es constati el seu fracàs, la imatge de l'Armstrong guanyador i de rival invencible a França quedarà tenyida per la d'un Armstrong superat per rivals més joves i més forts. No acabo de veure quin favor li farà així a la seva fundació. I no vull pensar què passaria si donés positiu en algun control!
No obstant, és un retorn que anima el ciclisme i l'hem de celebrar, ni que sigui amb un punt d'escepticisme.