La paciència, avui

Les coses importants de la vida requereixen paciència. Vull dir aquelles coses que ens fan la vida més entretinguda: una conversa, els amics, els llibres, la cuina, etc. És un fet: la lectura, la cuina, la conversa, l'amistat -i que cadascú hi afegeixi el que més li plagui- necessiten paciència i dedicació. Viure bé, vull dir gaudir d'instants de felicitat, requereix constància. I, no obstant, totes aquestes qüestions que he enumerat, i d'altres que s'hi poden sumar, tendim a fer-les de pressa i corrents. I com més va, més s'accentua aquesta tendència. La dèria de la pressa, de fer-ho tot ràpid, ho ha infestat tot. Les editorials publiquen més llibres que mai, però no n'hi ha gairebé cap que duri més que unes escasses setmanes a les lleixes de les llibreries. Seguir el seu ritme i no desesperar-se esdevé impossible. I encara bo que els escriptors, per a no trencar aquesta roda infernal, rarament van mes enllà de les dues-centes o tres-centes pàgines, tant li fa el gènere que sigui. S'imposen els menjars precuinats o preelaborats, que s'escalfen en uns pocs minuts i ja són llestos per a devorar. I així, l'escudella acaba tenint el gust d'una àvia universal. Les tecnologies de la comunicació i l'auge de la premsa per Internet fa que les notícies no aguantin ni les vint-i-quatre hores que fins fa poc eren preceptives. A aquest pas, els diaris hauran de dir-se diferentment, instantanis tal vegada. Es fa difícil entaular una qualsevol conversa sense que a algun dels interlocutors no li soni el telèfon mòbil i no l'agafi amb l'argument que es tracta d'un afer urgentíssim.
Què hi farem?, haurem de dir. Són els signes dels temps, les lleis que ens marca el progrés d'avui. Les coses són així i no pas d'una altra manera.
Tota aquesta reflexió me la vaig fer mentre observava les notícies sobre les cues que s'han fet a les carreteres que menen a Barcelona aquest darrer cap de setmana. Ens ho hem de mirar en positiu: a la humanitat encara li vaga tenir paciència per a algunes coses, ni que sigui per a engreixar caravanes de cotxes.