Sants innocents!

Avui és 28 de desembre, diada dels Sants Innocents. Vull dir que avui juga la selecció catalana de futbol. Contra la de Colòmbia, però el rival és el de menys. Ja fa temps que aquests partits han perdut el sentit que havien tingut. Val la pena recordar com va començar aquesta comèdia en què gent de bona fe hi esmerça molta il•lusió. Fou un moviment amb un rerefons electoral evident. La proximitat d’una contesa electoral va fer que uns determinats partits enarboressin la bandera de les seleccions catalanes. Es va engegar un impuls que s’ha hagut de canalitzar.
La batalla per a aconseguir l’oficialitat de les seleccions catalanes s’ha lliurat en dos fronts. L’un ha estat aquest dels partits amistosos. Han servit per a dues coses fonamentals i necessàries: mantenir la flama de la reivindicació, és a dir, no deixar que fos una foguerada electoral i prou, i mesurar el nivell de l’esport català en totes les disciplines. L’altre front ha estat el federatiu. Les federacions catalanes han buscat els buits legals i tots els arguments jurídics possibles per a obtenir el reconeixement internacional. S’han guanyat algunes batalles, certament. Però també hi ha hagut derrotes estrepitoses, com la de l’hoquei sobre patins o, més recentment, la del rugbi. L’última ofensiva del govern espanyol està esborrant qualsevol presència catalana a les competicions internacionals. El cas de les curses de muntanya és paradigmàtic.
La tàctica podia haver resultat efectiva, però no n’ha estat perquè ha faltat estratègia. No hi ha hagut l’acompanyament polític que calia. Espanya ho tenia més fàcil i ha jugat bé les seves cartes. Ha creat seleccions a totes les comunitats autònomes per a aigualir les catalanes i basques i ha llançat una contraofensiva jurídica per a anul•lar els èxits federatius catalans. Però, sobretot, ha fet una pressió política contundent aprofitant tota la força de l’Estat. Obtenir l’oficialitat de les seleccions catalanes és, o era, una missió complicadíssima. Sense voluntat política, és impossible. I aquesta voluntat política no s’ha vist per enlloc.