Exagerem, però dins d’uns límits

Avui, a partir de les deu de la nit, per si algú no se n’havia assabentat, el FC Barcelona i el Reial Madrid s’enfronten al Camp Nou. Vol dir que el país, aquest gairebé tot i l’altre molt majoritàriament, es paralitzarà. Passa dos cops l’any, com a mínim. L’afecció al futbol i al Barça i al Madrid és extraordinària, impressionant. Cap de les estadístiques que ens donaran els dies posteriors, d’audiències, de consums de tota mena de productes –el de l’aigua corrent a la mitja part és el que més gràcia fa cada any–, de seguiment periodístic, etc., no ens sorprendran. Que el seguiment serà massiu aquí i arreu, ja ho sabem. Ara, també sé que molts culers, alguns dels més aferrissats, no el veuran. I no pas perquè no vulguin, doncs se’n moren de ganes, ni perquè algun fet els ho impedeixi, no; no el veuran perquè diuen que no ho poden resistir. Entre aquests culers també hi ha més d’un periodista, o de directiu, persones que se suposa que per la seva feina o pel càrrec que ostenten haurien de ser capaces d’aïllar-se de la tensió i concentrar-se en el que han de fer. Doncs, no, no se’n veuen capaces i fan tota mena de tripijocs per anar seguint el partit, el resultat que hi ha a cada moment, però sense veure’l jugar. Sembla que no pugui ser, que uns afeccionats tan lliurats al seu equip, el dia més important de la temporada, no siguin capaços de gaudir del moment, però és ben bé així.
El futbol ja és desmesurat per si mateix; el Barça ho és un punt més encara; i un enfrontament entre el Barça i el Madrid supera tots els límits imaginables. En el fons, el futbol, el Barça i el Madrid són una collonada com una casa de pagès, però una collonada que entreté una quantitat extraordinària de gent i que mou una quantitat de diners i d’emocions indicibles. Només per aquestes raons, un Barça - Madrid ja l’hem de considerar un esdeveniment importantíssim. Ara: hi ha certs límits que no s’haurien de perdre mai de vista: per més escalivat que pugui sortir el Madrid del Camp Nou, Espanya ens seguirà devent els mateixos calés!