Bernd Schuster és un poca-solta. Al FC Barcelona ja se'l coneixia de feia temps. N'havia estat un gran jugador, d'una qualitat indiscutible, i hi havia deixat empremta. Ara, també es guarda memòria d'unes quantes poca-soltades seves. Tot el que tenia de futbolista elegant i admirable, ho tenia també d'informal i poc assenyat. És clar, com a entrenador no podia haver canviat pas. Ara, l'última poca-soltada li ha costat el càrrec. Haver dit que dissabte el Reial Madrid no podia guanyar al Camp Nou era intolerable. Si ho hagués fet al Getafe, i havent-ho advertit abans als seus jugadors i al president, potser li ho haguessin passat, com a tàctica. Però per al Reial Madrid era inacceptable. Era molt evident que no es tractava de cap estratègia per a venir de víctima. Massa simple. Ja es veia que no era sinó una volta de cargol més per a seguir collant el president madridista i forçar la seva destitució. Ja n'havia deixat anar més d'una i de dues abans i molt seguides. Se'l veia a venir d'una hora lluny. El president Ramón Calderón l'hauria pogut cessar fa unes quantes setmanes, és cert. Tanmateix, també es veia a venir que el president madridista s'esperaria a passar l'Assemblea de compromissaris. Va ser tan lamentable i vergonyant com es preveia. Un cop superada, ni que fos pels pèls i amb més pena que glòria, que es diu, era el moment de fer fora Schuster, no tant per a buscar un revulsiu sinó per a fer un cau i net que renovi alguna mena d'il·lusió en el madridisme. És probable que Calderón hagués preferit a fer-ho després de perdre al Camp Nou, però Schuster se li va avançar. El Madrid vindrà dissabte amb Juande Ramos.
Sí, tot plegat és una poca-soltada fenomenal, però és ben bé així com aquest món del futbol va tirant.
I unes hores després, en un partit sense solta ni volta, el FC Barcelona va acabar el seu pas per la primera fase de la Lliga de Campions amb una derrota davant del Xakhtar ucraïnès al Camp Nou per 2 a 3, l'única importància de la qual resideix en haver trencat una sèrie de 20 partits imbatut. No res.
dimarts, 9 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
En casos tan flagrants com aquest jo duría a Schuster a magistratura, doncs resulta obvi -a la par que indemostrable però- que aquet tio ha prevaricat i ha forçat l'acomiadament.
Que sigui un jutge qui decideix si mereix cobrar els 1.5 anys que resten o no.
Publica un comentari a l'entrada