La revetlla de Sant Joan

Jo no sé si a tothom li passa el mateix que a mi però la revetlla de Sant Joan és la diada que més em recorda la meva infància, per damunt de la nit de Reis i tot. Probablement, perquè la màgia dels Reis és més cosa dels pares que no pas dels fills, massa menuts encara per a endur-se tota la profunditat de les emocions viscudes. Si mai penso en quan era petit, vull dir si hi penso en general, sense voler-me referir a un esdeveniment concret, les imatges que més aviat i més vegades se’m fan presents són les que van lligades d’una manera o d’una altra a la nit de Sant Joan. Potser és perquè en guardo un record molt agradable. Sant Joan volia dir molta llibertat. L’escola s’havia acabat i les vacances i l’estiu es veien infinites. Volia dir passar-se tot el dia al carrer, jugant amb els amics i els veïns dels pisos més propers, a Sabadell, allà on ara hi ha l’edifici central del Banc Sabadell i la plaça Catalunya i que, en els temps dels quals parlo, era ple de descampats que omplíem de partits de futbol i competicions a dojo; érem capaços d’improvisar tota mena de disciplines esportives, fos el llançament de canyes, que imaginàvem javelines, o de pedres. També hi havia la caça furtiva de tot tipus de bestioles; les rates sempre eren les més perilloses, al voltant de les quals, els més ganàpies, inventaven històries truculentes per a fer-nos por i riure-se’n després. Recordo la cabana feta de fustes velles i amb un tros d’uralita per teulada del que avui en diríem una persona sense sostre i que llavors cridàvem com a “borratxo” abans de sortir corrents. Les tardes abans de la revetlla, a la sortida de l’escola, anàvem a buscar fustes i mobles vells per les cases per a fer una foguera que sempre era la més gran de totes les que es feien pels voltants. Un any, una colla de no recordo quin barri, ens la va cremar la nit abans. Vam plorar de ràbia una bona estona i l’endemà, durant tot el dia, vam anar a plegar fustes per totes les cases fins a fer una foguera encara més alta, que vam vigilar fins a la nit, a l’hora d’encendre-la. La revetlla de Sant Joan em retorna records molt tendres.