La Lliga de bàsquet, també

El Barça de bàsquet també és campió de la Lliga espanyola, de la Lliga ACB que n’hi diuen. Amb aquesta, el FC Barcelona haurà acabat el curs 2008 – 09 amb els títols de les lligues de futbol, bàsquet i hoquei sobre patins; només haurà faltat la d’handbol i la del futbol sala, de les cinc seccions professionals del club. Aquestes tres lligues són una collita excel·lent. I aquella dita de que quan va bé el futbol el bàsquet va malament, i al revés, queda clar que és una d’aquestes frases que es repeteixen sense cap mena de fonament i que entre tots ens acabem creient perquè convèncer-se de les desgràcies que ens succeeixen és tan pràctic com forjar-nos arguments que ens justifiquen creences que no tenen ni cap ni peus, però que ens estalvien de discernir si són certes o no. El bàsquet blaugrana ha aconseguit la Lliga ACB de manera brillant. Ha superat el TAU de Vitòria, que jugava amb el factor pista a favor perquè havia estat el millor equip a la fase regular. Però els blaugranes han escombrat els vitorians al Palau i han vençut per 3 victòries a 1. La cistella de Basile, al darrer segon del primer partit de la final, potser ha estat providencial, malgrat que en tota la sèrie el Barça ha estat molt superior, físicament i mentalment. Als jugadors del TAU se’ls ha vist molt tocats. Feia cinc temporades, des de la 2003 – 04, que el bàsquet blaugrana no guanyava la Lliga ACB. I en les darreres quatre temporades, només havia guanyat una Copa del Rei. Ara: com que sempre hem cregut que els títols, llevat d’alguns molt conjunturals, gairebé sempre són conseqüència de la feina ben feta, és clar que aquesta Lliga va començar a guanyar-se a finals de la temporada passada quan es va decidir confiar amb el Xavi Pasqual com a relleu de Dusko Ivanovic, i donar la secretaria tècnica del bàsquet a Joan Creus. Des de llavors, a la secció hi ha hagut l’ordre i el concert –almenys de portes enfora– que s’havia trobat a faltar les darreres temporades.