Voten pocs, guanyen tots

Les eleccions al Parlament Europeu, vull dir les valoracions que han fet els partits polítics dels resultats obtinguts no han diferit en gairebé res a les que acostumen a fer en tots i cadascun dels comicis a què es presenten: han guanyat tots; els uns, perquè, encara que no ho hagin fet, o bé han pujat en vots o bé han complert les expectatives, i els altres perquè, encara que hagin baixat en vots, han guanyat en termes absoluts. I això a pesar que el sentit comú desmenteixi a uns i altres. El que es desprèn dels resultats és clar: els socialistes, en el conjunt de l’Estat espanyol, han rebut un fort vot de càstig i el Partit Popular els ha vençut de manera indiscutible. En el conjunt de la Unió Europea ha passat tres quarts del mateix; Nicolas Sarkozy a França, Silvio Berlusconi a Itàlia, Angela Merkel a Alemanya..., tots han guanyat, malgrat governar, i al Parlament Europeu hi haurà una majoria de diputats de centre - dreta. I a Catalunya, més o menys, tot ha quedat tal com estava i l’única dada rellevant és que CiU recupera la segona posició. A partir d’aquí, cada partit farà la lectura que més li convingui.
Ara: el més destacable de la jornada és l’alta abstenció, especialment a Catalunya. Ha estat d’un 54 per cent a tot l’Estat i d’un 62'5 per cent al Principat. Al conjunt de la UE també s’ha enfilat fins al 57 per cent. Els partits se’n dolen. Sobretot ho fan els catalans perquè en ser unes eleccions que es disputen en una circumscripció única, els perjudica enormement. Se’n dolen, però no se’n responsabilitzen del tot. Lamenten no haver sabut explicar la importància que el Parlament Europeu té per als ciutadans, tot i que la pregunta més correcta que em sembla que s’haurien de formular és si ho han intentat en algun moment. I, més en general, s’haurien de plantejar si el tipus de campanya que realitzen, no només la dels quinze dies oficials sinó la de durant tot l’any, de tirar-se constantment els plats pel cap, és engrescadora perquè els votants s’acostin a les urnes. A mi em sembla que no ho és, a mi em fa l’efecte que més aviat fastigueja.