La pedregada

Ahir a la tarda va pedregar. Va passar de pressa, però s’hi va estar prou estona com per a fer mal. La pedra és un dels fenòmens meteorològics que més por fa als pagesos en aquesta època en què els camps de blat i d’ordi són a mig collir. La d’enguany havia de ser una collita molt bona. Després d’uns quants anys seguits de sequera severa, els pagesos d’aquest país de secà confiaven en tenir un bon any. I els primers dies de la campanya de sega anaven confirmant les impressions que s’havien fet a peu de tros. Ara la pedregada d’ahir a la tarda els ha fet força mal i els resultats ja no seran tan bons com s’havien previst. Encara no hi ha hagut temps per a calcular els danys soferts, però un altre any de rendiments decebedors ja és un fet segur. Hi ha qui diu que els pagesos es queixen sempre, tant si la collita és bona com si és dolenta; si és bona, perquè l’excés de gra fa que els preus caiguin, i si és dolenta perquè no en cullen prou per a cobrir els costos. És una cançoneta que se sent tot sovint, quan una maltempsada o una tractorada els du a les primeres informacions dels mitjans de comunicació. Que els pagesos es queixen freqüentment em sembla incontestable. És així, certament, i no cal discutir-ho. Ara: aquesta no crec que sigui la qüestió essencial. Del que es tracta és d’escatir si tenen raó o no en tenen. I a mi em sembla que en tenen molta, de raó. Hi ha dades que són d’una evidència palmària. Per exemple: el preu del quilo de blat és el mateix de fa vint o vint-i-cinc anys enrere i, en canvi, el preu del quilo de pa, en aquests vint o vint-i-cinc anys, ha pujat i molt. I els costos per a produir aquell quilo de blat tampoc no són els mateixos de fa vint o vint-i-cinc anys, etc. El futur de la pagesia no és gens clar. La pagesia és un ofici amenaçat. Que cada any hi hagi més pagesos que ho van deixant perquè no se’n surten no crec que sigui una notícia que hagi de causar indiferència. La pagesia és un ofici necessari del qual cap país no en pot prescindir, per moltes raons.