De l'ACB a l’NBA

Segueixo l'NBA de lluny. Vull dir sense mirar cap dels partits que es juguen a l'hora en què s'ha de dormir si es vol fer res de bo l'endemà. Em limito a llegir les informacions posteriors al partit i a mirar-ne els resums dels telenotícies. Fa anys, sí que m'havia vagat quedar-me despert esperant el començament d'algun partit o llevar-me de matinada; em penso que era l'època dels Celtics de Larry Bird i els Lakers de Magic Johnson. Com que en això de l'esport, encara que no t'hi vagi res, sembla que has de prendre partit per un o altre, jo vaig decidir que volia que guanyessin els Lakers. I, des de llavors, ja no me n'he desdit a pesar dels èxits de Michael Jordan amb els Chicago Bulls. Tot plegat, una manera com una altra de passar l'estona i per donar una mica de sentit al fet de quedar-se despert fins a les tantes. En aquells dies, pensar que un qualsevol jugador del FC Barcelona, la Penya del Joventut de Badalona o del Reial Madrid –la resta no comptava, pràcticament–pogués anar a jugar a l'NBA semblava un acudit. I, de fet, hi va anar el malaurat Fernando Martín i va ser com una broma. El seu mèrit és que hi va arribar a jugar i va obrir un camí que avui ja han fet molts i amb molt d'èxit. Tant, que Pau Gasol, fa una estona, ha guanyat el títol amb els Lakers i podrà presumir de ser el primer català o basquetbolista sorgit de l’ACB que té l’anell de campió de l’NBA. Recordo la primera vegada que vaig sentir a parlar de Pau Gasol. Érem als estudis de TV3, a punt de començar el programa Aquest any, Cent! El tenia assegut al costat, en un sofà per a persones de mida normal. A ell, els genolls li quedaven tan amunt, hi havia tant de desnivell entre els genolls i els malucs, que les monedes i les claus que duia a les butxaques li queien constantment. Doncs aquell dia, el cap de premsa del bàsquet blaugrana Ferran Márquez ens va dir, quan ell no ho sentia, que aquell noi aniria a l'NBA molt aviat. Em sembla que encara no havia debutat amb el primer equip o tot just hi treia el cap, però des d’aquell dia ja el vam mirar diferent.