Hi ha eleccions, i diuen que europees

Que diumenge hi ha eleccions ho sabem perquè des de fa quinze dies hi ha una campanya electoral en marxa. Ara: que siguin al Parlament Europeu, ens ho hem d’imaginar perquè tots els partits han incorporat la bandera blava amb les estrelles daurades en els seus cartells i perquè o bé han fet reaparèixer polítics que un dia es van treure de sobre enviant-los al cementiri per a polítics europeus, que és el que ve a ser la cambra legislativa de la Unió Europea, o bé n’han tret de nous, persones que s’han donat a conèixer a través dels mitjans de comunicació i amb la publicació de llibres d’èxit, de defensa dels interessos nacionals de Catalunya, i els han fitxats. Sabem que són eleccions europees per aquestes raons, i algun altre detall que de tant en tant se’ls escapa, però no pas perquè les qüestions europees ocupin el centre del discurs dels candidats. Als partits, vull dir els aparells dels partits, que són els qui en definitiva posen i treuen els candidats a les eleccions de torn, els és absolutament igual de quina mena de comicis es tracti perquè per a ells tot es resumeix a conservar el poder; i el poder no el tenen a Europa sinó a casa, a la casa de cadascú, és clar, sigui el Parlament espanyol, el català o els dos alhora. Una de les coses més surrealistes que estan succeint és aquesta mena de diàleg de sords que tenen els mitjans públics catalans, TVC i Catalunya Ràdio, amb els partits. Als periodistes no els agrada haver de respectar unes quotes a l’hora d’informar dels actes de la campanya. I, és clar, no firmen les cròniques; això ja ho han fet sempre, i ara hi ha afegit un altre acte de rebel·lia que consisteix a deixar la informació electoral per a última hora, cosa que és d’agrair, la veritat sigui dita. I també es dediquen a fer reportatges per a demostrar que això de les quotes només s’aplica aquí i que a la resta d’Europa tothom confia en el criteri dels periodistes dels mitjans públics. I a mi em sembla que els polítics de casa nostra tot això ja ho saben, que el problema és que el sistema els va tan bé que no tenen cap intenció de canviar-lo. I qui elecció passa, any empeny.