Solstici d’estiu

Ja fa uns quants dies que som a l’estiu meteorològic. Tot i que de calor en va fer més els dies i les setmanes prèvies que no pas ara que ja hi som entrats, la veritat sigui dita. El solstici d’estiu és el moment en què el sol aconsegueix la màxima declinació respecte de l’equador celeste o, entès d’una altra manera, és el dia més llarg de l’any i el que marca el pas de la primavera a l’estiu. Enguany el solstici d’estiu va esdevenir-se el dia 21 d’aquest mes, diumenge, concretament, a tres quarts de vuit del matí en punt. Avui, la precisió s’ha convertit en obsessiva, diria que gairebé malaltissa. Els artefactes de què disposem ho mesuren gairebé tot fins a la més mínima fracció. I com que les dades es van arxivant i se n’han recuperat d’altres de fa molts i molts anys, es poden fer tota mena d’estadístiques i gràfics per a comparar-les. Els avenços, en aquest sentit, són indubtables. Ara, jo no goso qualificar-los de progrés, almenys no en tots els àmbits. Em penso que tanta precisió no és bona quan atempta directament contra les sensacions que tenim registrades a la memòria d’una manera molt viva i intensa. Vull dir que podria ben bé ser que un estiu de fa anys que per a mi va ser extremadament calorós, per exemple, si per un cas se m’acudís mirar les estadístiques de les temperatures, qui sap si trobaria que no va ser així i que el de sota o el de sobre encara ho van ser més. Hi ha vegades que et sembla que tens fred, o bé calor, i quan mires el termòmetre t’adones que no fa ni tant fred, ni tanta calor, com et pensaves; tot i que el fred, o la calor, que sents continua sent la mateixa digui el digui el termòmetre. I és que a mi em sembla que hi ha sensacions que són molt més precises que no pas dades amb pretensió d’infal·libles. Amb els records que guardem pot arribar a passar quelcom de semblant. Si poguéssim veure la pel·lícula del que realment va succeir, probablement ens els desmentiríem. No crec que si la ciència fos capaç d’inventar un giny que ens permetés mirar enrere amb una precisió tan absoluta fos un gran avenç.