La renovació de l’Eto’o

El FC Barcelona té sobre la taula quatre renovacions més o menys urgents, atès que Eto’o, Puyol, Valdés i Márquez acaben contracte a finals de la temporada 2009 – 2010. Aquests dies s’ha sabut que al golejador camerunès li oferiran dos anys més de contracte i que si no els accepta, o pretén guanyar més diners del compte, el posaran al mercat. Al marge de si s’està o no d’acord en el fons de l’oferta, el que sobta és aquesta manera de procedir. De fet, l’última vegada que recordo un ultimàtum tan poc mesurat, va ser per a convidar públicament Javier Saviola a que deixés el club. L’encarregat de fer aquesta feina és el secretari tècnic, Txiki Begiristain. És una persona que es distingeix tant per fer un ús intel·ligent de les seves amistats entre la premsa, com per la seva discreció. Per això encara és més sorprenent que la negociació amb Eto’o s’hagi encetat d’aquesta manera. Potser no deu ser cosa d’ell. Tant se val. El que és segur és que no és un cas fàcil de resoldre. El club ja pretenia traspassar-lo l’estiu passat i no va poder. Es va quedar i l’entrenador Josep Guardiola i la plantilla l’han fet llaurar dret. Tot i que ha anat transcendint més d’una enganxada i en algun moment, quan el van canviar al Camp Nou a les semifinals contra el Chelsea i es va retirar a poc a poc i desafiant, per exemple, el camerunès ha estat a un pas de muntar un sidral. Per aquestes raons i, probablement, per raons econòmiques, el FC Barcelona vol traspassar Eto’o abans del 30 de juny. El club va tancar el primer semestre amb 20 milions menys dels que havia pressupostat i amb la meitat del benefici previst. Una bona part es va compensar amb els traspassos de Ronaldinho, Oleguer i Zambrotta, que a partir d’aquest exercici passen a tenir tractament d’ingrés ordinari. Com que dels tres títols guanyats només n’hi havia un de pressupostat, les despeses que se n’han derivat, per a pagar els premis als jugadors, hauran de sortir també d’algun ingrés no previst al pressupost. I un traspàs és la manera més directa i més neta d’obtenir-lo.