divendres, 12 de juny del 2009
I ara, 96 per Cristiano Ronaldo
Com dèiem ahir... Bé, ja era de preveure i, més o menys, ja ho comentàvem a l’article precedent, que molt probablement el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, tornaria a actuar amb la mateixa insolència i desproporció amb què ho ha fet sempre i, ara que ha tornat, encara més perquè era el que tothom a Madrid esperava que fes, començant per la premsa que li va aplanar el camí del retorn. I més aviat ho haguéssim dit! Ara: amb el fitxatge del portuguès del Manchester United, Cristiano Ronaldo, per 96 milions d’euros, ha posat els límits de la seva prepotència a un límit intolerable, que no vol dir, i en sóc plenament conscient, que no pugui traspassar d’aquí a unes hores i situar-se per damunt de la xifra de 100 milions d’euros per qualsevol d’aquests xitxarel·los que saben tocar la pilota amb una gràcia i precisió endimoniada i que ens fan saltar com a posseïts cada vegada que marquen un gol o aconsegueixen que el nostre equip guanyi un títol que ens fa sentir importants; no tinc cap mena de dubte que aquí rau la principal i única explicació a tota aquesta bogeria. Amb Ronaldo i Kaka ja porta gastats 163 milions d’euros; fins arribar als 300 que va dir que llançaria, tres o quatre jugadors més encara se’ls pot fer. Tot plegat és d’una obscenitat increïble. Sembla mentida que això pugui arribar a passar i, encara més gruixut i incomprensible trobo que hi hagi tanta gent que li rigui aquestes gràcies que no en fan gens. Veient per quins camins transita el futbol, i donant per descomptat que cap autoritat esportiva hi posarà fre, vénen ganes de deixar-ho estar perquè aquest és un món menyspreable. Tant és si esportivament se’n surten o no, perquè aquesta ja és una qüestió del tot secundària. L’única situació que trobaria enraonada és que fossin els mateixos madridistes els qui li diguessin al seu president, al president que no han tingut l’opció d’escollir democràticament, per cert, i així anem, que deixi d’insultar el sentit comú i faltar-los el respecte. Ja ho sé, pel madridisme el que està fent en Pérez és fantàstic. Vet aquí l’explicació.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
6 comentaris:
Hola Jordi. No se si li preguntesim a tots els madridistes, els que son a l'atur i d'altres si u trobren tan fantastic, aquet personatge del Florentino es boig, es pensar que gastanse tans milions es sinonim de exit, i la realitat ja sabem que no es aixi.
El món del futbol fa dècades que té una moral com a mínim qüestionable.
Aquests xitxarel.los, com els anomenes, mereixen cobrar 1, 2, 5,... 10 milions d'euros anuals, només per que saben tocar millor que els altres mortals una piloteta amb els peus?. Diria que no. És obscè, intolerable, menyspreable i tots els adjectius condemnatoris que ens puguin venir al cap. Però no ho és més, que pagar no sé quants milions d'euros per un quadre de, per exemple, Tàpies, Miró, Dalí, etc.
D'obscenitats com aquestes, el món n'és un exemple constant. Un altre cas similar, des del meu punt de vista i sense voler ofendre ningú, és el Vaticà, els seus museus i la riquesa eclesiàstica en general.
Hola! Jo no parlaria d'obscenitat... el que em sembla és mooolt arriscat. M'explico, a mi m'agrada pensar que el futbol és la barreja d'esport i espectacle. El Barça d'aquest any n'és la prova: esforç, constància i espectacle. En Florentino només pensa en espectacle i en duros. Per exemple, comparat amb el cinema de Hollywood, el món del futbol està mooolt per sota. Una productora pot invertir més de 200 milions de dolars per una pel·lícula i l'estrella de torn pot cobrar 15-20 milions de dollars per 3-4 mesos de feina. Si fa dos pelis a l'any us podeu imaginar... Ara diuen que en Cameron (el director de Titanic) n'està preparant una que supera els 300 milions de dollars. Aquestes xifres s'assemblen als pressupostos dels grans equips de futbol, amb la diferència que pel Barça o Madrid són xifres anuals, mentre que per la productora és només el d'una pel·lícula. Tornant al que dèia, a mi el que em sembla és que, la de Florentino, és una operació molt arriscada perquè en cinema comercial normalment s'acaba duplicant la inversió feta, però amb en Kaka i en CR? Cóm podrà recuperar els calers el Madrid? Tants anuncis fan? Tant costa una samarreta? ummm no sé... El que està clar és que el Madrid demostra alló que ja abançaba en Pierre Vilar fa una pila d'anys: als españols els agrada que el condueixi un capdill, està en l'essència de les espanyes. El "nou" gurú és en Florentino i tothom li riu les gràcies... ains... SALUT!!!
@Eduard Padró
Insisteixo a parlar d'obscenitat. Crec que barreges dos conceptes que són de naturalesa distinta. el traspàs i el sou.
L'exemple que fas servir del cinema ja em val perquè jo també crec en el que dius però ho formulo diferentment; tothom ha de cobrar en funció dels ingressos que genera, sigui un actor o un futbolista. Per tant, si un jugador ha de cobrar 9, 10, 12 o el que sigui, el club sabrà si li ho pot pagar i si li compensa, esportivament i econòmica.
Ara, això no té res a veure en comprar un jugador per 60, 90 o 100o els milions que siguin.
Al marge que aquestes quantitats no es poden rendibilitzar mai, i menys en una època de crisi com l'actual.
Oops, no ho tinc massa clar, hehe... potser sí que confonc termes... els meus coneixements de gestió es basen en el compte de resultats i nocions de Balanç (actius i pasius)...hehe, poca cosa més... Però suposo que tot plegat, el que costa aquest i el que costa aquell, anirà a parar al Pressupost anual... En aquest sentit el pressupost del Madrid aquest any no crec que superi els 400 milions... que és una barbaritat! Jo només dic que, en aquests moments de crisi, tant obscè és fer un projecte futbolístic de 300 o 400 milions, com una sola pel·lícula comercial de 200 o 300 milions. El que tinc clar és que resulta més sencill recuperar la inversió cinèfila que la futbolística...però en Flo sabrà, no? SALUT!
@Eduard Padró
Òbviament, no em referia al tractament contable d'un i altre apunt, sou i traspàs. El que volia dir és que una cosa és pagar per un feina que es fa, pel treball del jugador, i si és poc o és molt ho determinarà el seu rendiment, i una altra comprar un jugador, que també pot sortir car o barat en funció del retorn que permeti, però que s'assembla a l'esclavatge; ja no hi ha gaire àmbits en què es permeti aquesta fórmula.
També entenc que hi ha diferències entre el pressupost d'un club de futbol i el d'un productor de cinema que fa una pel·lícula, i no ho dic des d'un punt de vista financer tampoc. Tot i que em sembla que el pressupost d'una pel·lícula es fa amb més certeses que no pas el d'un club de futbol. Ara, aquest és un tema bastant més llarg i complex.
Publica un comentari a l'entrada