dimarts, 30 de juny del 2009
El ritual de la selectivitat
La setmana passada va acabar el ritual de la selectivitat que havia començat la segona setmana de juny. Cada any els periodistes fem el mateix. Primer, donem tota mena d’estadístiques sobre els alumnes que es presenten als exàmens per a l’accés a la Universitat, les novetats de cada any, etc. Després, un cop comencen les proves, és l’hora per a desvetllar les preguntes a què s’han sotmès els examinands i gairebé sempre es refereixen a les de llengua amb un espai especial per a les preguntes de llengua catalana que, per comparació a les de castellà, acostumen a ser polèmiques. I el ritual acaba amb els alumnes que han aconseguit les notes més altes, dels quals expliquem què pretenen estudiar, i les mitjanes obtingudes pel conjunt d’examinands. Hi ha moltes notícies, d’aquestes que es repeteixen periòdicament, a les quals apliquem les mateixes pautes any rere any. De vegades, algun mitjà té un moment de lucidesa i aporta algun punt de vista nou que aviat es converteix en un altre clixé per a aplicar a les següents edicions. És un procés que es va calcant de manera indefectible. Em penso que ha de ser així, malgrat ser força pesat. Enguany, l’alumne més brillant va ser una noia que es diu Alexandra Garcia Garcia, amb un 9,82. I la nota mitjana va ser d’un 6,16 i el 93 per cent dels alumnes van aprovar. Com que aquests dos guarismes són millors que els anteriors, d’una dècima i de tres punts, les autoritats educatives van aplaudir amb les orelles. A mi totes aquestes dades em diuen ben poc, la veritat. Primer, perquè no sé si són fruit d’una millora de la qualitat de l’ensenyament o d’una rebaixa dels nivells d’exigència. I molt em temo que es deu a aquesta segona raó perquè totes les demés dades de què disposem corroboren que l’educació més aviat camina cap enrere. I, segona, perquè em sembla que la salut d’un país no s’ha de mesurar a partir del nombre d’estudiants que aconsegueix ingressar a les universitats. Probablement, si fóssim capaços de prestigiar la formació professional, aniríem millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
Entrades
9 comentaris:
El nombre d'aprovats a selectivitat diu alguna cosa significativa si es pot comparar amb el nombre d'alumnes que aquell curs han cursat el 2on de batxillerat.Els que ja ni es presenten, son una dada signficativa.
Aquest nombre també es podria comparar amb els alumnes que acaben l'ESO però no fan batxillerat o amb el dels que el comencen, però l'abandonen.
De fet, els batxillerats estan perdent alumnes de forma progressiva. Les campanyes en favor de la FP l'han desprestigiat molt. Perquè? A qui li deu interssar?
Un estudi que seria interssant de fer és el de veure quines variables en la vida acadèmica dels millor alumnes de selectivitat es poden determinar com a significatives, i així poder-les extendre a la resta d'estudiants.
Anna
El que cal tenir en compte per mesurar la salut d’un país, entre d'altres, és p.ex. la taxa de graduació dels estudiants universitaris, el nivell i la qualitat de la seva inserció laboral..si mirem dades com aquesta probablement ens adonarem que la via universitària, erigit durant molts anys com a única i primera opció possible, no garanteix l’adequada qualificació de les persones i del mercat.
L’FP té un 65% d'inserció laboral en 6 mesos d’acabar els estudis i un 70% en feines relacionades amb allò estudiat. l'FP és inserció laboral efectiva. El país, el mercat demana tècnics qualificats i no els troba, de manera que recórrer a universitaris que acaben fent feines no vinculades amb els seus estudis i amb sous inferiors. Aquest desajustament afecta la salut del país i l’economia
La Formació Professional a Catalunya, degut a la seva estigmatització com a opció formativa i a l’elevat abandonament escolar prematur, presenta nivells de matriculació relativament baixos.
Aquestes mancances en el desenvolupament de l’FP en el nostre país han tingut conseqüències sobre l’estructura de qualificacions de la població activa. Això queda especialment clar quan es compara la distribució de qualificacions a Catalunya amb la de la resta de països del nostre entorn.
Catalunya presenta un dèficit important de qualificació del capital humà en les franges mitges de formació (formació professional). Si bé la població universitària a Catalunya és força més important en termes relatius a l’europea, el dèficit instructiu de la nostra població activa es posa de manifest en el percentatge de població sense estudis post-obligatoris i en la manca de professionals en les capes mitjanes de formació. No podem permetre’ns aquest dèficit instructiu de la població activa, especialment, quan la crisi econòmica està obligant les nostres empreses a ser més competitives en el mercat global.
La viabilitat econòmica del nostre teixit empresarial dependrà en gran part del valor afegit que pugui incorporar als processos productius, i això passa per incrementar les competències professionals dels treballadors i treballadores del nostre país.
Ja era hora que algú comencés a parlar de la Formació Professional com una aposta necessària per la qualificació del país.
La Universitat és una opció formativa excel·lent. La Formació Professional també ho és. Una no es antagònica de l'altra, sinó que darrerament s'estan veient com a complementàries. Una et porta més directament al món laboral, i des d'allà, com diu Ramon Paredes, pots anar fent carrera i escalant.
Sembla ser que s'estan incrementant els casos de persones que han fet titulació universitària, i van a fer un CFGS per obtenir una formació molt més vinculada a la pràctica i a la realitat laboral.
Us recomano un parell de referències tenint en compte el debat que s'està generant en aquest espai:
1. L'article del Màrius Serra a La Vanguardia el passat dijous 11 de juny: ¿Todos a la Universidad?
2. El llibre ¿Para qué sirven los sobresalientes? Acertar en la gestión de tus estudios. De Juan Antonio Aunión, Plataforma editorial.
Per saber si realment aquest increment en les qualificacions dels joves que han passat enguany la Selectivitat es deu a una millora real del seu nivell educatiu, caldrà esperar als resultats que obtenen les Universitats l'any vinent. Caldrà veure si realment ha disminuït la taxa d'abandonament (que s'ha anat incrementant espectacularment en els darrers anys), etc.
Quan parles amb el professorat universitari tots es queixen del mateix, del mal nivell en què arriben a la Universitat els estudiants. Veurem si el curs vinent, es visualitza una millora a les diferents universitats.
Perdona Anna, però no considero just que acusis les campanyes d'FP de provocar una davallada en el nombre de matriculats al Batxillerat.
Durant molts anys únicament s'ha parlat del Batxillerat precisament com una opció vàlida per a fer carrera professional i personal, i això no fa justícia a la realitat. Mira el munt de casos d'èxit professional i personal que no han passat per la Universitat!
L'orientació que es fa a les escoles és unicament cap al Batxillerat i cap a la Universitat, una orientació totalment esbiaixada.
El fet que s'estigui potenciant ara la FOrmació Professional, a través de campanyes com la de la Fundació BCN FOrmació Professional és per què s'ha detectat un dèficit important de qualificació del mercat de treball i aquesta és una de les mesures que s'ha de corregir en un moment de crisi com l'actual, en què la formació és una finestra oberta a noves possibilitats d'ocupació.
L'interès és clar i transparent: qualificar i posicionar l'FP on li toca està. Al lloc que ocupa a països com Alemanya.
En tot cas hauríem de veure quin ha estat l'interès durant tants anys, precisament de no parlar de l'FP, o de deixar-la com a opció de segon i tercer ordre.
@ tots
Vull donar-vos les gràcies per tots els vostres comentaris. Heu fet un debat molt interessant, aportant dades que serveixen per a clarificar la problemàtica que hi ha al voltant de l'ensenyament universitari i professional.
Primer de tot, em sumo a les felicitacions pel debat i pel blog...
Sobre el fals debat entre Universitat o FP, voldria agefir dues idees.
En primer lloc, la gran quantitat d'estudiants universitaris no és la causa dels problemes de l'FP al nostre país. En tot cas, n'és una conseqüència. De fet, em pregunto si seria convenient, per un país que vol una inserció exitosa en l'economia global, incrementar la matrícula a la FP a la vegada que es manté un important stock de qualificacions universitàries? Us sembla inviable? Definitivament, amb l'abandonament escolar prematur que patim actualment sí.
I en segon lloc, i per acabar, voldria lamentar la manca de confiança que genera l'estadística educativa oficial al nostre país. Hem passat d'amagar les dades, a fer-ne un ús tendenciós (o manipular-les). En aquest camp també ens queda molt per fer.
Publica un comentari a l'entrada